Propera trobada:

foto de Les Borges del Camp: Tere Balañá.

Propera trobada: .... dijous 23 de desembre a dos quarts de vuit del vespre
Comentarem: El pes de la papallona d'Erri de Luca

divendres, 6 de gener de 2012

Del com arribà "Casa de nines" al club i algunes reflexions sobre l'obra


Som a les acaballes del segle XIX. S'ha produït el triomf de la burgesia sobre la noblesa. En una possessió de Mallorca un senyor feudal, vestit amb l'hàbit franciscà i una perruca Lluís XV, que admira Voltaire i es burla dels dogmes de religió, guarda un misteri a la sala de les nines.

A la mateix època, però a molts quilometres de distància, a Noruega, l'escenari és ben diferent. Un pis moblat amb luxe burgès i una família burgesa. El poder, els diners i la força dels bancs com a teló de fons.

Bearn o la Sala de les Nines de Villallonga no té res a veure amb Casa de nines d'Ibsen. Com a molt l'època que es situa la trama i el títol. Al club no preteníem llegir Ibsen, esperàvem una dotzena d'exemplars de Bearn; però per un curiós malentés va arribar Casa de nines. I es van repartir, ja que hi eren, després de tot, una temàtica relacionada amb el director d'un banc que posa el seu estatus per damunt de l'amor a la seva dóna, les falsificacions i corrupteles com a forma d'aconseguir diners i la problemàtica de les dónes i el seu rol en el matrimoni potser no estan tan desfasats. D'altra banda el CAER de Reus ha programat Heldda Gabler per a la temporada 2012. Va ser un malentés, certament, però val la pena aprofitar l'oportunitat. Ens quedem amb Casa de Nines, naturalment sense renunciar a Bearn.

Llegir teatre és força menys agraït que llegir novel·la. Els diàlegs de Casa de nines es poden fer farragosos. De fet crec que l'obra és com una carretera de corbes avorrides que cal anar superant per arribar al punt que redimeix tot el trajecte. Un únic moment veritablement significatiu. Una porta que es tanca.

Han passat 133 anys i la porta tancada continua tenint la mateixa força. Que Ibsen tanqués aquella porta el 1879 ens diu molt a favor d'un escriptor burgès que va saber mirar cap als altres. A Casa de Nines, com a Heldda Gabler, Ibsen retrata un drama: el de la dóna burgesa; aquella classe emergent que havia canviat el món potser perquè no canviés res en portava, com a torna, uns quants de drames; i amb ells a l'esquena hem arribat fins aquí.

Quants, i quantes potser també, voldrien tornar a obrir aquella porta en sentit contrari per redimir el “pecat” de la Nora? Sembla que les pressions sobre el mateix Ibsen perquè ho fes així i retoqués el text per donar-li un final “feliç?” no van ser poques i que fins i tot s'hi va avenir.



Però bé podria ser d'una altra manera. Bé podria ser que la Nora no tornés mai a casa i, en aquest cas, què hauria estat d'ella? Per a qui no li agradin els contes amb final feliç ...
Què va passar quan Nora va deixar el seu home o els pilars de les societats.  Elfriede JelineK

2 comentaris:

  1. Jo no he fet "els deures" però la meva filla s'ha llegit les nines de l'Ibsen i no li han acabat de fer el pes. No descarto fer una marató a última hora i donar-li un cop d'ull.

    ResponElimina
  2. Ains, quina pena estar tan lluny!!!! Almuñecar em queda una miqueta apartadet... :D

    Quin és el pròxim? Actualitzeu el bloc, estimats meus, a veure si hi ha sort i trobo el que toqui ara a alguna llibreria per aquestes granaínes terres.

    Us trobo a faltar!

    Petons!

    ResponElimina