No reconeixia el títol ni l'autor de la novel·la. La vaig fullejar i em vaig aturar a l'atzar en un paràgraf. Vaig llegir tres vegades tres línies en l'interval de cinquanta pàgines. En la lectura hi ha alguna cosa d'irracional. Abans d'haver llegit endevinem de seguida si ens agradarà o no. Olorem, flairem, ens preguntem si val la pena passar gaire temps en companyia seva. És l'alquímia invisible dels signes traçats en un full que s'imprimeix en el nostre cervell. Un llibre és un ésser viu. La gent, només de veure'ls sap per endavant si se'n farà amic seu.
- El Club dels optimistes incorregibles. Jean-Michel Guenassia. Edicions 62. 2010. Pàgina 266 -
_____________________________
Com tenim els optimistes? Hem sabut trobar aquesta alquímia? Hi hem fet amistat?
I per altra banda: És cert que passa això amb els llibres? I si el llibre és electrònic?
a Mi no m'ha agradat gaire, i m'ha fet patir prou. Deu ser que en aquest moment de la meva vida no tinc ganes de patir.
ResponEliminaI si, això passa amb els llibres. O no hem comprat tots llibres nomes pel dibuix de la portada, o pel titol? :)