Propera trobada:

foto de Les Borges del Camp: Tere Balañá.

Propera trobada: .... dijous 23 de desembre a dos quarts de vuit del vespre
Comentarem: El pes de la papallona d'Erri de Luca

dimecres, 29 de setembre de 2010

“El evangelio según Jesucristo”, Saramago

Per a donar exemple, començo jo! És el resultat de dos dies tancada a casa amb febre, he pogut llegir molt!

He acabat ara “El evangelio según Jesucristo”, de Saramago. D'aquest autor he llegit altres coses: “La caverna”, “Ensayo sobre la ceguera”, “Las intermitencias de la muerte” i “El hombre duplicado”. Només aquesta última no em va agradar, i de fet ni tan sols la vaig poder acabar. Però la resta em semblen obres d'art.


Aquest llibre és un repàs a la història de Jesús, però no contada per ell, com podria fer pensar el títol, si no per un altre evangelista, molt més humà que els quatre de sempre. I mostra els fets de la biografia més llegida de tots els temps des del punt de vista del fill de Déu, que també i sobretot és fill de l'home.


Comença aquesta història al moment de la concepció divina, amb la història de la parella més famosa dels últims vint segles. Molt diferents són Josep i Maria en aquesta història del que ens han fet creure: són fills del seu temps, són jueus. Ell és el que ara consideraríem un maltractador i un masclista, encara que només fa el que diu la Llei que un jueu ha de fer. Ella és submisa, incapaç de prendre cap decisió. I són, tots dos, humans, i per tant s'equivoquen, i carreguen amb culpes i remordiments, són infeliços la major part del temps i es preocupen més pel què menjaran que per la paraula de Déu.


Igual que aquests dos personatges, no surt millor parat el propi Déu. Presenta un comportament “humà, massa humà” i tampoc resulta atractiu al lector. El Dimoni, pel contrari, és més assenyat, a mi m'ha caigut molt millor.


Jesús i Maria de Magdala són dos herois. Però molt humans!. :D


I una cançó dedicada a la de Magdala.



3 comentaris:

  1. Dona, moltes gràcies per la dedicatòria ;) La veritat és que em sento molt orgullosa del nom que porto, sempre li he tingut un "carinyo" especial a la meva santa, però des que vaig llegir "el evangelio según Jesucrito" que la tinc a la capçalera del llit. I tot, que quedi clar, des de la més absoluta laïcitat. Tinc una profunda devoció per Saramago, m'empasso els seus llibres com l'aigua de la font. Però per deixar a Déu mal parat "Caín" per a mi hauria de ser lectura obligada, especialment per a totes les que hem hagut de llegir la bíblia també com a "lectura obligada" Alguns dels capítols de Caín, les seves converses amb Déu, són, com us ho diria? orgàsmics? Potser sona una mica massa fort, però us puc assegurar que aquest és el meu record de la lectura.

    ResponElimina
  2. He trobat molt interessant la temàtica del llibre o sigui que l'afegiré a la meva llista de pendents.
    I el Sabina...genial com sempre!

    ResponElimina
  3. Una mica arriscat plantar a Sabina a un bloc en catalá, a la segona entrada! jajajajja! Però veig que us ha agradat.

    Si, Magda, tens sort amb el nom. El personatge de Saramago és... a veure que trobi una bona paraula en català... um... collonut!

    ajjajjajajajja!!!!

    ResponElimina