“El evangelio según Jesucristo”, Saramago

Per a donar exemple, començo jo! És el resultat de dos dies tancada a casa amb febre, he pogut llegir molt!

He acabat ara “El evangelio según Jesucristo”, de Saramago. D'aquest autor he llegit altres coses: “La caverna”, “Ensayo sobre la ceguera”, “Las intermitencias de la muerte” i “El hombre duplicado”. Només aquesta última no em va agradar, i de fet ni tan sols la vaig poder acabar. Però la resta em semblen obres d'art.

Aquest llibre és un repàs a la història de Jesús, però no contada per ell, com podria fer pensar el títol, si no per un altre evangelista, molt més humà que els quatre de sempre. I mostra els fets de la biografia més llegida de tots els temps des del punt de vista del fill de Déu, que també i sobretot és fill de l'home.

Comença aquesta història al moment de la concepció divina, amb la història de la parella més famosa dels últims vint segles. Molt diferents són Josep i Maria en aquesta història del que ens han fet creure: són fills del seu temps, són jueus. Ell és el que ara consideraríem un maltractador i un masclista, encara que només fa el que diu la Llei que un jueu ha de fer. Ella és submisa, incapaç de prendre cap decisió. I són, tots dos, humans, i per tant s'equivoquen, i carreguen amb culpes i remordiments, són infeliços la major part del temps i es preocupen més pel què menjaran que per la paraula de Déu.

Igual que aquests dos personatges, no surt millor parat el propi Déu. Presenta un comportament “humà, massa humà” i tampoc resulta atractiu al lector. El Dimoni, pel contrari, és més assenyat, a mi m'ha caigut molt millor.

Jesús i Maria de Magdala són dos herois. Però molt humans!. :D

I una cançó dedicada a la de Magdala.