L'home és un gran faisà en el món. Nosaltres, avui, som quadres.

Al voltant de M hi ha R, P i JM. Al voltat de D hi ha F i E. Formen quadrats. Es podria dir quadres amb moviment. Les boques fan somriures. Després sons. És fosc a fora. A cada casa hi ha algun llum obert. -Alguns sou en blanc i negre- diu JM i F pregunta de quin color són les seves ulleres.

A P li ha agradat força. Per no dir molt. No és fàcil -diu- és curt però s'ha de llegir a poc a poc. Paisatges, com quadres, a cada capítol. Paisatges i objectes són els personatges. 

-Feia tanta calor que el sol  no arribava al final del dia- diu P. Però ara és hivern i les calefaccions van a tot drap. En aquell tros de mapa, romanès o alemany, segons es miri, no hi devia haver calefaccions. També és veritat que el cafè es beu a xarrups, com cal llegir els capítols. La dictadura és sempre present, mentre la pomera es menja les pomes o la granota porta trenes. Misèria moral, duresa. I encara més mal considerats, els gitanos. Metafòric i poètic, un llibre de moltes lectures.

La dona d'en Windisch va passar cinc anys a Rússia. Dormia en una barraca amb llits de ferro. Als costats del llit crepitaven els polls. -Quanta misèria i quanta duresa- diu M. A M li ha agradat la sopa d'herbes. Un estómac que és un eriçó. La Katharina va venent les peces de la poca roba que té. A cada peça l'eriçó amaga les punxes una estona. La Katharina escalfa llits d'homes. A cada llit l'eriçó amaga les punxes uns dies.

Molt, molt, molt. Així, per tres vegades ha estat de bo per a R. R compara Müller amb Rodoreda. Una Rodoreda potenciada. Una barreja de poètica i realisme que porta cap al surrealisme. Els personatges que s'expliquen perfectament cap al final del llibre. El pelleter, el vigilant, el policia, el capellà. Pobres desgraciats o cràpules aprofitats. Però les veritables protagonistes són les dones. Des de la clarividència i des de la resistència. Hi ha voluntat de matar. Contra el poder, contra el masclisme i el racisme. Doblegats els homes. Tants sacs de farina, per a què? Sense les dones no haurien pogut marxar. Exili. Forçós o voluntari. Tot té un preu. Exili i dictadura, de nou Rodoreda. 

El terra està tort, s'aixeca i s'enfila per la paret. S'atura davant la porta. -A més de surrealista és oníric- diu E. Els quadres tenen idees diferents al respecte. Però F no li dóna importància. F no pretén entendre. F s'ho ha passat bé amb la lectura. Comprendre més potser hagués comportat massa patiment. Els quadres abstractes no cal entendre'ls. Arriben o no arriben. El faisà arriba. També arriba l'òliba. L'un implica impotència. És perquè el faisà no s'enfila gaire. L'òliba vola alt i es posa en una teulada. L'òliba assenyala la mort.  

-És un llibre espès- diu D que ha hagut d'intercalar altres lectures. D, quan llegia, només llegia un capítol. 

Però al final tot quadra -diu P- trobes el fil conductor.

Els quadres parlen ensems. Surrealista i oníric. Realisme amb surrealisme. Cultura popular romanesa? 

Aquesta senyora sap escriure frases -diu JM que avui no ha tingut gaire feina. P ha parlat primer i ell només pot dir -estic d'acord- A JM el llibre li ha costat. Frases no comprensibles. -Però molt bona feina- diu. -Gran mèrit- afegeix. 

Un llibre sempre té varies lectures. La bona literatura ha de crear emoció. És la sensació que al final t'arriba.

Ell es reflexa en una tassa de té. Els quadres es tornaran a trobar el 25 de febrer. Encara no sabem si en forma quadrada o vertical. 

I quan la crònica està acabada arriben les lletres de T. Li ha costat al començament. Li agrada el retrat social. Misèria i ganes de fugir. Farina i sexe a canvi de passaports.