Trobada de fi d'any per comentar "El mar" de John Banville

Un dels membres del club l'havia llegit ja feia temps i li havia agradat molt, per això el va proposar i per això el vam llegir tothom.

El mar de John Banville és una bona novel·la. Una joia literària.

I també, a parer del club,  El mar de John Banville és:

• Una obra pictòrica feta de quadres de vegades ben acabats i de vegades només esbossats. 
• Un paisatge en moviment que va i ve com les onades mentre enllaça històries. 
• L'adult que explica amb ulls de nen.
  
• La història d'un dol. 
• La persistència del trauma.
• El xiquet enamorat i colpejat amb un dolor tan fort que ni sap que és dolor.
• Un caramel de cafè amb llet que s'enganxa a les dents i no hi ha manera de desfer-se'n. 

I també un llibre ple de metàfores i de comparacions on abunden les al·lusions a la natura i molt especialment als animals:

• El pi pinyoner gemegava damunt nostre...
• ...la textura esquerdada i fràgil d'una barca de sípia.
• Les gralles xisclaven rauques,.../...un model petit i llampant com una marieta.
• El senyor Todd va mirar-la amb pànic atenuat d'ulls de llebre... 
• Se'ls veia antinaturalment blancs, aquell dia als ocells...

I també una història sincera plena de sentiments que no acaben de mostrar-se. De fet una història d'històries, o de rememoracions. Un retorn al passat, no se sap si per entendre millor o per sofrir millor. Sap el personatge què vol? El personatge, digué aquell que l'havia proposada, només toca de peus a terra quan s'emborratxa. És la història de la seva navegació, va afegir. El títol de la novel·la no es refereix només a la proximitat física del mar.
 

I tot plegat, per a què? on va? què ens vol dir l'autor? Són preguntes que algú es va fer...

Això amic meu, respongué una altra, està resumit a la pàgina 153, allà on el protagonista desitja quedar-se tota la vida en una habitació d'un hospital i, com un nounat, arraulir-se i adormir-se tranquil·lament sabent que algú el vigila. 

Nota final: De tot això i molt més es va parlar el dia 17 de desembre de 2018, fent un petit aperitiu, Érem conscients que hi havia persones injustament empresonades i algunes que feien vaga de fam. Per decisió de la majoria no es va fer sopar de Nadal.