Propera trobada:

foto de Les Borges del Camp: Tere Balañá.

Propera trobada: Algun dia de setembre, pendent d'establir
Comentarem: El Decamerón de Boccaccio i potser La broma infinita de David Foster Wallace.

divendres, 4 de gener de 2019

Trobada de fi d'any per comentar "El mar" de John Banville


Un dels membres del club l'havia llegit ja feia temps i li havia agradat molt, per això el va proposar i per això el vam llegir tothom.

El mar de John Banville és una bona novel·la. Una joia literària.

I també, a parer del club,  El mar de John Banville és:
  • Una obra pictòrica feta de quadres de vegades ben acabats i de vegades només esbossats. 
  • Un paisatge en moviment que va i ve com les onades mentre enllaça històries. 
  • L'adult que explica amb ulls de nen.
  • La història d'un dol. 
  • La persistència del trauma.
  • El xiquet enamorat i colpejat amb un dolor tan fort que ni sap que és dolor.
  • Un caramel de cafè amb llet que s'enganxa a les dents i no hi ha manera de desfer-se'n. 

I també un llibre ple de metàfores i de comparacions on abunden les al·lusions a la natura i molt especialment als animals:

  • El pi pinyoner gemegava damunt nostre...
  • ...la textura esquerdada i fràgil d'una barca de sípia.
  • Les gralles xisclaven rauques,.../...un model petit i llampant com una marieta.
  • El senyor Todd va mirar-la amb pànic atenuat d'ulls de llebre... 
  • Se'ls veia antinaturalment blancs, aquell dia als ocells...

I també una història sincera plena de sentiments que no acaben de mostrar-se. De fet una història d'històries, o de rememoracions. Un retorn al passat, no se sap si per entendre millor o per sofrir millor. Sap el personatge què vol? El personatge, digué aquell que l'havia proposada, només toca de peus a terra quan s'emborratxa. És la història de la seva navegació, va afegir. El títol de la novel·la no es refereix només a la proximitat física del mar.
 
I tot plegat, per a què? on va? què ens vol dir l'autor? Són preguntes que algú es va fer...

Això amic meu, respongué una altra, està resumit a la pàgina 153, allà on el protagonista desitja quedar-se tota la vida en una habitació d'un hospital i, com un nounat, arraulir-se i adormir-se tranquil·lament sabent que algú el vigila. 

Nota final: De tot això i molt més es va parlar el dia 17 de desembre de 2018, fent un petit aperitiu, Érem conscients que hi havia persones injustament empresonades i algunes que feien vaga de fam. Per decisió de la majoria no es va fer sopar de Nadal. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada