Un viatge per Botswana

19 de gener. Dos quarts de vuit del vespre. Som a cal Dasca. Ens hem trobat per parlar de La Primera Agència de Dones Detectives, però encara falten algunes persones per arribar. Com que la Rosa ens ha portat un àlbum amb fotos del seu viatge a Laos, passem uns minuts, mentre esperem, veient les muntanyes, els arrossars i la gent d'aquell país llunya.

Arriben les que falten i comencem. Comencem a parlar d'un altre país llunya i desconegut,  Botswana, on Mma Ramotswe obre la seva agència de detectives. El llibre té diverses lectures, però la sensació és de que ha agradat a tothom. Comencem el torn de paraules:

Joan:

La idea és prou original. L'autor ens explica coses de Botswana fent servir l'agència de dones detectives. Es constata el paper fonamental de la dona, a l'Àfrica i a tot arreu, i els diversos casos en què es troba la protagonista li serveixen a l'autor per descriure paisatges i costums del país. Ens parla dels impostors, de la pobresa que obliga a emigrar i a malvendre la força de treball, de l'esterilitat, de l'emancipació de la dona, de la fòbia cap als zulus, de la medicina tradicional, de les diferents formes de cristianisme, de la bruixeria, del contraban de cotxes, dels paisatges, de les formes de viure, dels enganys, dels costums de casament... tot això emmarcat en els casos que se li presenten a la detectiva i com, gràcies al seu enginy, se'n surt sempre.

Mercè:

La protagonista és una dona que no li fa por res, que s’atreveix amb tot, amb la idea de ajudar als altres. Ens explica la seva vida, la relació amb el seu pare: un home d’una gran rectitud i que la respecta inclús quan en contra del que ell voldria s’enamora d’un músic que l’enlluerna i s'hi casa però que la maltracta i del qual acaba divorciant-se quan espera una nena que mor. Molt diferent del músic és el pretendent mecànic, un home que s’ha guanyat una posició en la seva feina, al qual Mma Ramotswe admira i que repetidament li demana que es casi amb ella a la qual cosa ella no accedeix fins al final del llibre.

Fina, que confessa que ha llegit el llibre en anglès i n'ha fet un resum:
Aquesta novel·la descriu diferents aspectes de la vida a Botswana a través de les aventures d'una dona, Mma Precious Ramotswe, propietària de la primera Agència de detectives d'aquest país.  Ajudada per un amic, el mecànic Rra Matekoni, i una secretària Mma Makutsi, agradable i bona mecanògrafa, Precious va resoldre molts misteris, tant per als amics com per a estranys: un home desaparegut, menjat per un cocodril, un noiet robat per un bruixot, un home guapo i casat a qui li agraden massa les dones -inclosa Precious_, un cotxe de lue que amaga un secret terrible, la filla d'un home ric que menteix per poder festejar amb una mica de llibertat, una dona preocupada perquè el seu marit havia robat un Mercedes, un obrer que va perdre el dit... dues vegades, uns bessons molt espavilats o dues feines de metge pel preu d'un sol títol... És un llibre fàcil de llegir i interessant, perquè a través dels ulls -i el cor- de la protagonista pots viatjar a través de bonics paisatges i escoltar i sentir de molt a prop històries quotidianes d'un país desconegut.

La Rosa, potser influïda  per l'excursió a Laos, que ha explicat a l'inici, comenta:
 Aquesta novel·la me l'he pres com un viatge, he seguit els itineraris de la protagonista, per Botswana, per la seva capital, Gaborone, pel desert, per la veïna Sud-àfrica. Em mostra també la situació de les dones, sotmeses, i el paper dels homes, que esperen sempre de ser servits.

L'Akane contundent:
M'agrada el caràcter universal de la protagonista, plena de sentit comú. M'encanten les descripcions reals que fa del paisatge, i m'ha emocionat el sentit del buit quan parla del desert. He trobat molt dura la descripció que fa de la seva filla morta al cap de cinc dies de néixer, tot i que només en fa menció d'una manera breu  en dos paràgrafs del llibre. M'ha agradat molt, és recomanable.

L'Enric, que comenta que la Magda no ha pogut venir, resumeix els comentaris de tots dos:
L'interès de la novel·la el veiem en què la detectiva, molt intuïtiva en les seves recerques i descobriments, no castiga mai els culpables, no els entrega a la policia o al jutge, sinó que resol els casos aconseguint que el culpable es penedeixi del que ha fet, i que d'alguna manera compensi el mal que altres han pogut rebre. És una ètica molt interessant, que potser parla de la manera com en aquells països les coses s'arreglen amb el diàleg i la bona voluntat. En algun moment l'autor fa dir a la protagonista que ella no entén els blancs perquè no són capaços de seure a la porta de casa seva quan el sol es pon, i mirar les vaques com pasturen.

La BBC ha fet una sèrie per la televisió on s'expliquen els casos de Mma Ramotswe.