Possiblement Les Mil i Una Nits sigui el millor exemple de llibre que evoluciona, d'història que es reconverteix, que es transforma, en mans dels diferents traductors, amb el pas del temps i especialment a l'hora de ser narrada per qualsevol mortal ja sigui en tertúlies que busquen l'exotisme o l'erotisme, ja sigui en forma de conte que s'explica a les criatures abans d'anar a dormir. I segurament no hauria d'haver escrit llibre ni història en singular, perquè no es tracta només d'un nombre increïble d'històries, es tracta també d'un nombre elevat de llibres diferents, edicions diferents, recopilacions a gust d'autors o èpoques; condicionades per morals i per censures.
Es diu que ningú no ha llegit tots els contes de les Mil i Una Nits. Els àrabs afirmen que si algú ho fes moriria.Què va llegir cada una de les persones del club de Les Borges? Històries diferents, d'edicions diferents, relatades de manera diferent. Diversitats de personatges i de fets que havien arribat d'una manera també diferent a cada lectora. No podia ser d'una altra manera perquè aquesta és precisament la màgia. Segurament Sherezade encara continua relatant, perquè per molt que el sultà l'hagués perdonada, després de mil i una nits amb mil i un relats, no podia abandonar les històries que continuen i continuen i es transformem en les narracions que encara ara les dones, i segurament molts homes, s'inventen per atreure aquell o aquella que estimen, amb la força de la paraula, una força més gran que qualsevol altra.
La força de la paraula ...... I de la música! intervé amb contundència la Mercè, perquè cada conte tenia la seva pròpia música. Sí, paraules i musica contra la violència. Una violència però, present sempre, en tots els relats. Violència física; hostilitat dels mascles, dels forts; la realitat d'un món on les dones són sempre les dolentes, l'encarnació del mal. Quan apareixen homes dolents, destaca la Maria Dolors, ho són a causa d'alguna dona que els ha embruixat. Estranya simbiosi de dones que causen el mal en la majoria de les històries amb una protagonista, dona, que salva del mal. Potser, diu la Fina, perquè Sherezade sap que parla al mascle dolgut per pecats de dones, al mascle violent i misogin; potser Sherezade sabia que havia de parlar amb un llenguatge que fos entenedor al seu receptor. Qui escrigué cada conte, cada diferent Sherezade en definitiva, sabia qui eren els lectors i per això parlava amb llenguatge entenedor per a ells.
Però, ep, no només la misogínia, hi ha altres trets comuns i destacables. Naturalment, aquests altres trets, els havia de fer rellevants un home, per posar l'equilibri; i ho va fer el Joan, naturalment, com a colofó de la tertúlia.
Però abans l'Enric ens va obsequiar amb una erudita introducció al respecte de les traduccions i vicissituds diverses de Les Mil i Una Nits:
La primera traducció a una llengua occidental la va fer Galland, un orientalista francès que traduí les Mil i Una Nits a començaments dels segle XVIII. Però Galland no es va conformar en traduir, es va convertir ell mateix en nou narrador afegint a l'obra les histories que finalment han esdevingut més populars com Al·ladí, Simbat o Alí-Baba.
Un altre traductor, Richard Burton, cònsol i aventurer anglès, va publicar, l'any 1872, una versió "completa". A ell li podem agrair la inclusió de textos eròtics censurats a les anteriors traduccions occidentals. Però tampoc les traduccions de Burton són fidels als textos originals, perquè parteixen d'una edició feta a El Caire el 1830 que havia estat fortament censurada per l'islam, seguint l'ortodòxia imperant, que evitava temes relatius a les begudes alcohòliques o a la homosexualitat.
Un exemple de censura:
Una esclava truca a la porta i l'obre un cristià que li dóna una gerra d'olives a canvi d'una moneda (versió de l'edició de El Caire)
Una esclava truca a la porta i l'obre un cristià que li dóna una gerra on si acostumen a posar les olives, però que en realitat conté vi negre, a canvi d'una moneda (versió dels manuscrits dels segle XIII)
I finament el colofó a càrrec del Joan fa més o menys així:
Trets comuns a tots els contes són:
El gust pels plaers: Fa notar com quan un foraster és acollit en una casa el primer que cal es convidar-lo a menjar i beure i recorda com aquest mateix gest el trobàvem en altres textos clàssics com l'Odissea.
El temps: Té dues velocitats, el primer tempo que sol coincidir amb l'anada cap on sigui és molt lent mentre que la tornada és sempre ràpida com si l'autor ja tingués ganes d'acabar la història.
Les virtuts dels protagonistes (terriblement actuals): Són superherois que busquen la consecució del poder i les riqueses.
I, com no podia ser d'una altra manera, ens vam lliurar als plaers de menjar i beure
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada