Propera trobada:

foto de Les Borges del Camp: Tere Balañá.

Propera trobada: .... dia 21 de maig
Comentarem: Restitució de Rosina Ballester

dilluns, 5 d’agost del 2013

Comencem l'agost



Ens vam trobar alguns membres del Club per anar a visitar el mas de la Fina. Jo, una mica ingenu, vaig pensar que potser parlaríem del Quixot. Però no. Va ser una visita instructiva, el Joan ens va ensenyar a empeltar, la Fina parlava de la varietat dels productes del seu hort, i de l'òliba que viu a casa seva i surt de nit, la mare de la Fina de les seves aventures amb els senglars... però ningú no va parlar del Quixot. I vam sopar, unes tomaques de l'hort, i d'altres llaminadures, com sempre fa el Club en les millors ocasions.

Ara vull posar un petit fragment de Martí de Riquer sobre la qualitat de l'obra de Cervantes, per veure si la gent s'anima a llegir. De fet sé d'alguns membres del club que estan disfrutant de valent amb el text.

"Con frecuencia se ha debatido sobre la calidad literaria de ambas partes del Quijote y, por lo común, los que se han planteado este problema han dado sus preferencias a la segunda. Fuera de estas estimaciones, que no dañan la perfecta unidad de toda la novela, los diez años que distanciaron la reedacción y publicación de ambas partes dejaron profunda huella en los criterios de Cervantes, quien, en la segunda parte del Quijote, tuvo un empeño especial en ambientar la acción en circunstancias actuales. En la primera parte el deambular de don Quijote y Sancho por tierras de la mancha es intemporal, y cuanto ocurre en la narración ocurría en esta zona de españa desde el siglo XIII hasta mediados del XIX. En la segunda parte, en cambio, la acción es inmersa en problemas presentes, como la expulsión de los moriscos, la piratería del litoral y el bandolerismo, que sitúan la narración en un momento muy concreto del segundo decenio del siglo XVII, lo que inclina al Quijote hacia la novela comprometida con las preocupaciones de sus más inmediatos lectores."

Martí de Riquer. Para leer a Cervantes. Barcelona: El Acantilado, 2003. Pàgs. 241-242


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada