Propera trobada:

foto de Les Borges del Camp: Tere Balañá.

Propera trobada: .... dia 16 d'abril
Comentarem: Lítica de Lucia Pietrelli

dijous, 27 de desembre del 2012

Petites joies literàries. NIMROD

Podria ser que la vinguda de la Selva, una cadella de tres mesos que ha pres possessió d'un part de la Torre Sans i d'una quantitat important del nostre temps, hi tingui alguna cosa a veure, però el relat titulat NIMROD, el vuitè de Les botigues de color canyella, de Bruno Schuz, m'ha semblat d'una gran exquisidesa literària.

En acabar de llegir-lo no puc passar directament al següent sense assaborir-lo, i no només això sinó que sento la necessitat de compartir d'alguna manera aquest sentiment.

Per veure fins quin punt la percepció de qualitat del relat en qüestió podria ser subjectiva, motivada, com he dit, per la nova adquisició de la casa, m'he dedicat a fer algunes recerques i he trobat, d'entrada, el senyor Tadeus Calinca, que no conec de res però que té un blog prou interessant. 

El senyor Calinca, escriu un post que titula gossos literaris on comença deixant clar que no li agraden gents el gossos; per tant en ell no hi ha condicionants. En un dels paràgrafs diu:   He llegit un relat anomenat Nimrod, que ens narra una escena en la qual un gosset apareix, o és vist, o és rebut, en la cuina d'una casa. Una petita joia literària d'a penes sis pàgines

Totalment d'acord amb el senyor Calinca, us deixo un enllaç a la narració.

Nimrod. A Bark Classic Favorite

Està en anglès i la traducció que en fa el google és força comprensible, però naturalment res a veure amb la traducció de l'Anna Rubió i el Jerzy Stawomirski. El relat es pot llegir sense haver llegit res de Les botigues de color canyella i també sense haver llegit res de Bruno Schulz. La força la té en sí mateix sense necessitat de referències ni comparacions. Però, això sí, si el voleu en català us caldrà acudir a l'edició de Quaderns Crema en paper ja que no l'he trobat en versió digital.

Espero que el gaudiu tant com jo l'he disfrutat. 







I aquí teniu el senyor Nimrod, que com veieu no és cap gos, sinó un cabdill bíblic a qui se li atribueix la construcció de la Torre de Babel. Com he llegit en algun lloc, només una casa jueva podria anomenar Nimrod un gos.

2 comentaris:

  1. Ploro d'emoció! Ahir, mentre creuavem les terres valencianes direcció nord, l'Ivan em va preguntar pel llibre del club. Li vaig mirar d'explicar, i és només un intent, perquè monsieur Schultz és un pelin complicadet. I li vaig llegir dos fragments: el del regne dels ocells i el dramàtic final (la darrera frase d'aquell capítol em flipa) i el capítol del Nimrod sencer. És una delícia! I respecte al nom del gos, jo pensava que era un joc, un anagrama crec que es diu. Si ho llegeixes a l'inrevés queda DORMIN, molt adequat per a un gos, que es passa la major part del temps dormint. :)

    ResponElimina
  2. M'agrada molt veure que compartim sensibilitat literaria. Bé, ja ho sabia, però confirmar-lo mola!

    ResponElimina