La trobada va tenir algun incident: No teníem les claus del local i no ens hi vam poder quedar, a cal Dasca. Cap a ca la Fina, s'ha dit!. Ben aposentats als sofàs i a les cadires, amb unes galetes i una mica de xampany (que alguns anomenen cava), vam començar a parlar del Jesús Moncada i de les Calaveres atònites, sobretot del Moncada, a qui la Fina i altres membres del grup defineixen com a autor extraordinari. Es va parlar del Museu obert a Mequinensa on es mostren antigues mines de carbó reconstruïdes. Del poble antic, del qual només queden les escoles, edifici preciós. I de la destrucció del món de Mequinensa, cosa que va narrant el llibre que havíem de comentar.
Els comentaris van ser positius. S'apunta que Moncada té una base de ficció en el planteig dels personatges: cóm si no, un jutge de pau podria ser d'esquerres just després de la guerra civil. Les idees que expressa Moncada, centrades en la censura a l'església, integrista i franquista, i en la defensa de la democràcia i els valors perduts amb la República, van semblar molt ben descrites a la majoria. Algú apuntava un cert aire "folchitorresc" d'esquerres a la manera com Moncada narrava els seus contes. No va ser gaire ben acollida aquesta opinió.
Es parla de la importància de les coses locals en front de les globals, de que només el record detallat pot salvar una manera de fer, una manera de viure, tal com es reflexa en els contes. La fi d'un món, d'una forma de vida, d'una manera d'entendre les relacions humanes.
Les anècdotes dels diferents contes formen part dels comentaris que es fan al llarg de la tertúlia, entre mos de galeta i xarrup de xampany: es diu que en realitat són monòlegs, però lligats els uns amb els altres per personatges insinuats en un i desenvolupats en l'altre conte. Els personatges tenen la picardia pròpia dels pobles. El llenguatge, acurat i savi, inclou moltes dites populars, ben enllaçades, que no cansen, i que aporten un coneixement de la cultura del poble que a poc a poc es va perdent. Les descripcions, tot i que són fictícies o genèriques estan fetes com si fossin realitats, i això ajuda a la identificació amb els fets i els personatges. Algunes escenes descrites, la dels grans d'arròs, per exemple, van ser elogiades i ben acollides. L'Akane, que havia tingut una mala experiència amb el llibre fa un anys, va dir que fins i tot havia rigut, amb els contes.
De fet, són contes caricaturescos, que parlen d'una realitat que s'acaba, dels records, de la vida al poble, dels fets amagats volgudament, però descoberts amb els anys. Crònica interessant sobre un món concret i una època, amb un llenguatge exquisit, amb uns personatges molt treballats, alguns presents en altres obres de Moncada, (a Camí de sirga, per exemple), i que salten d'una narració a l'altra, d'un llibre a l'altre.
El llibre va agradar, els comentaris van passar a les anècdotes dels contes. I a les anècdotes personals
Aquest diumenge, alguns dels membres del club anirem al teatre Fortuny a veure Mequinensa, en homenatge a Moncada i al seu món.
http://www.europapress.cat/cultura/noticia-tnc-ret-homenatge-mequinensa-amb-mirada-emotiva-lobra-jesus-moncada-20120416155513.html
Genial, el resum m'encanta. Com que jo no hi era no sé si reflecteix exactament la trobada, però intueixo que sí, té tota la pinta que sí. Tot això és Calaveres atònites, segur, i jo hi estic absolutament d'acord, si molt m'apureu tan d'acord que fins hi tot subscric allò de l'aire "folchitorresc" d'esquerres. I la torna (les claus que no hi eren, el xampany etc.) és el nostre club. Com si hi hagués estat, vaja.
ResponEliminaRevisant els apunts de la reunió me n'adono de que em vaig deixar un element important, que a l'obra de teatre Mequinensa, és un referent. Una paraula que l'Imma va ressaltar: Finestrejar. Representa el sentit de les Calaveres atònites, buscar la manera de veure allò que passa. Rectifico aquí, i afegeixo la paraula, que em sembla magnífica per indicar la perspectiva de l'obra (tant l'obra escrita com la de teatre)
ResponEliminaEm penso que tots agraïm la rapidesa amb què l'Enric, i també la Magda, fan les ressenyes al bloc. Si no fos per ells no sé si aconseguiríem tirar el bloc endavant i, en canvi, de tant en tant quan el rellegeixo, m'agrada que estiguin les ressenyes penjades i així recordar els llibres que hem llegit i comentat.
ResponEliminaPel que fa a les Calaveres, anoto quatre coses que vam comentar:
- "Vostè escolti i calli que tinc molta pressa". Com bé diu l'Enric tots són monòlegs, dirigits tant al secretari, al Crònides com a la Penèlope, tots amb pressa i buscant una complicitat en coses que avui dia serien impensables que la justícia tingués temps, espai i lloc per tractar-les.
- Em penso que vas ser l'Enric que va parlar del nom de "Crònides" relacionat amb "chronos". Jo ho vaig trobar interessant.
- Dos temes que no oblida Montcada en molts relats són la relació dels vencedors i els vençuts després de la guerra (els morts dels vençuts no poden descansar per sobre dels dels vencedors, el fill del bàndol feixista que neteja la brutícia que el pare roig llença al carrer, els dos germans bessons, etc.) i tampoc oblida repartir a tort i a dret clatellots a l'Església (la qual cosa sempre ens alegra profundament)
- Altres contes que vam remarcar van ser el que parla dels preservatius beneïts i el de les trobades místiques de la Leucofrina que s'acaba convertint en la capdavantera de les MAV (majordomes al Vaticà). També vam trobar que no tenia pèrdua el pròleg, on ja de ple ens situa en el tarannà de Mequinensa i els mequinensans.