Islàndia: l'idioma I

Viquipedia dixit:

L´islandès és una llengua escandinava occidental parlada a Islàndia.

És la més conservadora d'entre les llengües escandinaves, o fins i tot germàniques. A nivell morfològic, mentre que gran part de les llengües indoeuropees de l'Europa Occidental han reduït enormement la flexió, a l'islandès hi és molt abundant, en un grau similar al llatí, el grec, o més properament, l'anglosaxó. Així per exemple, els noms es declinen per cas, nombre i gènere.

Pel que fa a l'ortografia, l'islandès s'escriu amb l'alfabet llatí així com era emprat pels anglosaxons, prova de la poderosa influència cultural del món anglès antic:

• · És anglosaxó l'hàbit de representar les vocals llargues per mitjà d'un accent agut: Á/á, É/é, Í/í, Ó/ó, Ú/ú, Ý/ý, Ǽ/ǽ, Ǿ/ǿ o Ǫ́/ǫ́.
• · També són d'origen anglosaxó les lletres Ð/ð (o eth, equivalent a la "z" castellana de mots com ara juzgar o al dígraf "th" anglès de this) i Þ/þ (o thorn, equivalent a la "z" castellana o al dígraf "th" anglès de thing), així com Æ/æ, Œ/œ, Ø/ø, Ę/ę, Ǫ́/ǫ́ i Ǫ/ǫ o l'ús de la lletra per a representar una i arrodonida o labialitzada.
• · Les lletres c, q, w i z, que actualment no s'hi empren, foren molt usades en el passat; modernament, també s'ha abandonat l'ús dels grafs Ǽ/ǽ, Ǿ/ǿ, Ø/ø, Œ/œ, Ę/ę, Ǫ́/ǫ́ i Ǫ/ǫ.

El vocabulari també és molt conservador, i quan apareixen objectes i/o conceptes nous que reclamen les corresponents noves designacions, enlloc d'adaptar el mot xenoglòssic -que normalment és anglès i, en aquesta llengua, tot sovint d'origen greco-llatí-, que normalment sol acabar prevalent a nivell internacional, a Islàndia hom s'estima més d'encunyar nous termes. La part negativa d'aquest fenomen és que els textos islandesos científics són absolutament opacs a l'estranger que hi vulgui tenir accés; també s'ha de veure com un fet negatiu el fet que sovint es proposin diverses encunyacions que primer han de lluitar entre elles fins que una acaba vencent. Això vol dir que sovint cal aprendre no un sinó diversos termes nous islandesos per a un internacionalisme i això, sabent que alguns d'ells aviat deixaran d'usar-se. El purisme islandès, tanmateix, actualment dóna mostres de cansament: així, podem observar com la terminologia creada per a designar els noms de les fruites ha estat rebutjada a nivell popular i substituïda per adaptacions dels internacionalismes corresponents. Per exemple: el terme normal per a designar la tomaca és l'adaptació popular tómati o tómatur i no pas l'encunyació rauðaldin. La presència d'anglicismes en la llengua parlada, especialment la del jovent, és notable.

Sigur Rós.