Propera trobada:

foto de Les Borges del Camp: Tere Balañá.

Propera trobada: .... dijous 23 de desembre a dos quarts de vuit del vespre
Comentarem: El pes de la papallona d'Erri de Luca

dilluns, 22 de novembre de 2010

El temps envelleix de pressa

Deu ser de nit perquè tot és fosc darrera la finestra, és clar que cap a les acaballes de novembre el dia envelleix de pressa. Potser encara no és tan tard. Puc llegir una estona, o fer el tomb dels blogs.

Així que Tolstoi és mort? Cent anys ja? El temps envelleix de pressa. Quan va ser que ens vam trobar per parlar de Paasilinna? No deu fer gaire perquè encara no s'ha penjat el resum de la trobada. Em sembla que l'Imma no hi era i que l'Akane va tornar a portar castanyes i potser eren les que va fer amb paella foradada i li van fumar tota la casa. I també hi havia els bombons, aquells tan bons que fa la Núria, m'hauré de recordar de demanar-li la recepta. O  potser no, potser el dia dels bombons va ser un altre, un que vam parlar, crec, de poesia. Quan fa de tot això? Més o menys que de la mort del Tolstoi? No ho sé, el que sí sé és que l'Imma no hi era i que encara espera el resum del llibre de Paasilinna. Però, què té Paasilinna que no tingui Tolstoi? I que té Tolstoi que no tingui Tabucchi? A banda de fer cent anys que és mort, naturalment. Que no desesperi l'Imma que Paasilinna arribarà, però avui m'apeteix Tabucchi.

L'Antonio Tabucchi és un dels meus amants ocasionals. Un d'aquells a qui recorro entre amor i amor. El prenc quan Paasilinna marxa i el deixaré quan arribi Gorki. En amats ocasional val la pena fer apostes segures. Tabucchi és una de les meves apostes segures.

Tinc Tabucchi entre els braços, però marxarà i no puc assegurar que torni, per això en vull parlar,  perquè, sabeu? el temps envelleix de pressa. Tan de pressa que són frescos els records més llunyans. Tan de pressa que tot sembla que sigui abans d'ahir. I és precisament en la memòria on trobem moltes vegades el sentit de la nostra existència. Rimbombant la darrera frase, eh? Me l'ha dita ell, Tabucchi. Me l'ha mostrada, una i una altra vegada, fins a nou, en cada una de les històries del temps envelleix de pressa.

 - Parlant de la memòria, pare, m'ha dit el metge que et negues a prendre les medecines ..   
 - No hi entenen res, creu-me, són uns saberuts ignorants ... Pretenen enllustrar-te la memòria com si fos un mirall, aquesta és la clau, volen fer-la funcionar no com ella vol sinó com volen ells, que deixi d'obeir-se a ella mateixa, a la seva naturalesa, que no és cap forma geomètrica, la memòria no pots representar-la amb un bonic dibuixet geomètric, ella agafa la forma segons el moment, segons els temps, segons ves a saber què, i els metges te la volen trigonometritzar, aquesta és la paraula, com si fos un dau, això els dóna seguretat...


I encara una altra:

Però el metge insistia: malsons, dificultat per dormir, despertars bruscos, sobresalts? Sí, alguna vegada, doctor, però la vida és llarga, sap, i a una certa edat comences a pensar en la gent que ja no hi és, mires cap enrere, cap a la xarxa que t'ha envoltat, la xarxa foradada dels que pescaven, perquè ara els han pescat a tots, m'entén? No l'entenc, deia el metge, però en resum, dorm o no dorm?

El temps envelleix de pressa
Antonio Tabucchi.
Edicions 62

3 comentaris:

  1. Mare meva! Se m'acumula la feina amb tantes propostes i tan bones.

    ResponElimina
  2. Hola,
    disculpin que em posi en contacte amb vostès a través d'un comentari, però és que no he trobat cap email per fer-ho per una altra via.

    El meu nom és Eloy Moreno, i els escric perquè vaig a publicar la meva primera novel·la amb Espasa: “El Bolígrafo de Gel Verde”, d'una forma una miqueta especial.

    Fa un any vaig decidir ser jo mateix qui l'edités i distribuís. Per donar-la a conèixer, carregava una maleta plena de llibres i m'anava amb el cotxe ciutat per ciutat, poble per poble i llibreria per llibreria. Normalment em passava dies sencers en diferents llibreries i allí, al costat d'una taula, em dedicava a promocionar-la parlant directament amb tots els lectors.

    Durant aquesta promoció va haver-hi alguna cosa que em va encantar, i va ser el fet de poder reunir-me i parlar en diversos clubs de lectura. Això m'ha donat l'oportunitat de conèixer de primera mà l'opinió dels lectors. Crec que és el més bonic de l'escriptura: tenir l'oportunitat de saber què els sembla la novel·la a aquells que la llegeixen, conèixer les seves sensacions, les seves impressions...

    Fa uns pocs mesos, Espasa va adquirir un exemplar de la novel·la i després de llegir-la em va cridar interessant-se per la mateixa.
    Finalment es publicarà el 13 de gener de 2011.

    Els escric perquè, ara que la novel·la es va a distribuir a nivell nacional, m'agradaria poder seguir obtenint les opinions directament dels lectors a través dels Clubs de Lectura. Per això, si els ve de gust incloure el meu llibre a la seva programació de lectures, per a mi seria un plaer poder intercanviar emails amb vostès o xerrar via Facebook, i contestar i comentar tots aquells temes que desitgin sobre la novel·la.

    Els escric perquè, ara que la novel·la es va a distribuir a nivell nacional, m'agradaria poder seguir obtenint les opinions directament dels lectors a través dels Clubs de Lectura. Per això, si els ve de gust incloure el meu llibre a la seva programació de lectures, per a mi seria un plaer poder compartir amb vostès les sensacions, sentiments... que els ha generat la seva lectura. Podem intercanviar opinions sobre la novel·la via email, facebook, etc.

    Els deixe un enllaç a la pàgina web de la novel·la per si volen obtindre més informació de la meva petita història. A més, en la secció "Opiniones" podran consultar els comentaris dels lectors.

    www.elboligrafodegelverde.com

    Sé que no és normal que sigui el propi escriptor el que es posi en contacte amb els lectors, però és el que he estat fent des del principi i ara tinc l'oportunitat d'arribar a molta més gent. A pesar que no sóc ni Dan Brawn ni cap Premi Planeta els convido a que llegeixin la meva novel·la, qui sap, igual els sorprenc.

    Moltes gràcies pel seu temps.

    Una salutació.

    Eloy Moreno.
    Castelló

    ResponElimina