HISTÒRIES A LA VORA DEL FOC

L'ermita de Sant Martí de Porres es va construir arran d'una promesa: el guariment d'un fill després d'un greu accident laboral. Vet aquí la història. A principis dels anys setanta, la família Vives Escoda havia comprat la casa al Josep Freixes fill. Així consta en els documents de la compra de la casa, segons Miquel Vives Artés. Al cap de poc temps, a l'octubre de 1971, la família pateix un fort revés. Un dels seus fills, el Jaume, va tenir un greu accident laboral que li va ocasionar un alt percentatge de cremades al cos. Va estar hospitalitzat més d'un any a la planta dels grans cremats a la Vall d'Hebron de Barcelona. Va ser intervingut en 14 ocasions i, durant un temps, es va témer per la seua vida. En el procés de recuperació, que va ser lent, apareix la figura de Martí de Porres, el sant dels malats, a qui l'Antonieta, la mare, tenia devoció. Sembla que la millora del Jaume i la fe de la família vers el sant, van ser la causa de la construcció de l'ermita: una promesa que es va acomplir fins a les últimes conseqüències.
La història del Jaume va traspassar el llindar estrictament familiar, i va arribar a guanyar un premi en un programa de ràdio que, l'any 1972, s'anomenava La voz del Mediterráneo. En aquella ocasió, el locutor demanava als oients una història entranyable en la pròxima festa de la mare. És així com el Jaume va enviar una carta a Xavier Pedrol, el locutor de Radio Tarragona, per explicar la seua emotiva història. En aquella carta, el protagonista explicava com s'havia guarit del seu terrible accident, i com l'amor de la família i, sobretot, el de la seua mare, l'Antonieta, havien aconseguit la salvació que molts creien impossible. La història va aconseguir conmoure el locutor, els redactors i els oients de Radio Tarragona. Va obtenir el primer premi del concurs "La historia más bella del año 1972", que consistia en un parament de mobles per a matrimoni.
...
Al setembre de 1975 les tasques de construcció s'havien enllestit, i és quan s'inicia la tramitació per ser santificada pel bisbe d'aleshores, el bisbe de Tortosa, Ricard M. Carles, les autoritzacions pertinents, tant per fer l'acte com per a la benedicció i inauguració de l'ermita al Govern Civil de Tarragona.
El dia 24 de setembre de 1975 es va fer l'acte de celebració a càrrec del bisbe de Tortosa. La família recorda que va arribar a Gavadà amb un sis-cents de l'època i sota el control de la Guàrdia Civil. Aquell acte va ser molt emotiu i se'n fa ressò en diverses publicacions eclesiàstiques a Barcelona.

Un cant a l'enyor: Gavadà en la seua plenitud

Cristina Castellnou i Espelta