El pròleg, es va dir, molt creïble, quantes persones, d'una generació avançada, com és el cas de moltes del club, no han jugat a col·leccionar animalons? Aquest pròleg ja ens anuncia que el que tenim davant és un compendi d'històries d'amor estranyes.
A algú li va cridar l'atenció la portada ja que sembla que l'autora ens convidi a jugar a inventar històries. Una vinyeta d'una escena íntima que il·lustra la tapa d'un llibre de històries íntimes. Es va parlar de l'autor d'aquesta il·lustració: Nazario, pare del còmic underground.
Dels personatges: sempre tractats amb tendresa per l'autora. Són generalment introspectius, intimistes, amb una càrrega psicològica profunda. Les dones protagonistes expliquen les vivències d'unes relacions amoroses en què l'amor es presenta i se'n va. Dones dèbils, però també fortes; pessimistes, però que miren endavant; d'aparença senzilla, però que a poc a poc van desgranant un interior complex. Dones que, tothom hi va estar d'acord, recorden Mercè Rodoreda, potser per aquesta cosa difuminada de la culpa.
Són 18 contes d'amor; uns, impossibles; els altres, tristos, alguns, apassionats; n'hi ha de pornogràfics (?) i d'eròtics... Cap amb final feliç.
Es van comentar cada un dels contes, o quasi. Bona tarda sóc la Sara una història reprimida, que podria donar per una novel·la, on es mostra que qui té el poder té la força. La Zeleste molt tendra i plena de sentiments. Allò (un dels relats que va fer xerrar més) sobta la manera de reaccionar dels pares, li havien d'explicar? i al final, com no podia ser d'altra manera, la culpabilització de la víctima "aquesta nena va massa curta". Allò és un conte pornogràfic? Una tomba a San Michele va agradar molt, melancòlica i simpàtica...
La narrativa es va considerar propera, senzilla i que atrapa a mesura que avança la història. Posa èmfasi en el detall simbòlic. Alguns tertulians diuen haver gaudit més en com s'explica el conte que en el conte en sí. La coca amb cireres, les avellanes, el coc, el TBO, la televisió en blanc i negre. Molts de nosaltres ens hi sentiem identificats. Són històries que han marcat una època: la figura de Franco, la música de Dire Strikes, el crucifix al capçal del llit...
Les relacions que es descriuen són desiguals entre home i dona, de domini de la masculinitat la majoria. Hi ha molta fantasia per part dels homes: El pare fascinat per la noia rossa del conyac, l'home atrapat per l'actriu porno de cuetes i mitjons, l'exhibicionisme davant d'una nena, l'egoisme, la soledat, la fragilitat... jocs de poder subtils.
L'Olesti ens parla de l'amor, però defuig d'explicar-nos amors romàntics i ensucrats, perquè, al final, què és un amor? Probablement, un assumpte complicat.