Gent normal

Què és ser normal? Qui és normal? Ser normal no és o no ha de ser el mateix que ser convencional. En matemàtiques la normalitat és dins d'una corba que aplega tothom. En realitat tots som normals perquè ens mostrem tal com els altres volen, no hauria de ser el mateix que convencional, però moltes vegades ho és, es renunciar a ser un mateix per assumir els prototips estàndards, ser normal vol dir "fer el que toca". Tots tenim traumes, les persones viuen amb la càrrega dels seus problemes, això també és normal. Hi ha voltes que per ser normal cal trobar el grup d'iguals, així es formen els guetos. Potser es normal no sentir-se normal, segons els grup, segons el context, un se sent més o menys normal. Ser normal o no ser normal no és altra cosa que un judici. La gent malvada, és normal? 

Era la tarda del dia 18 de novembre i ens vam ajuntar per parlar de Gent normal de Sally Rooney. Un llibre que havia agradat de manera desigual. Algunes persones el van trobar pesat, avorrit i repetitiu. Però la majoria hi van entrar molt bé i a més van aportar moltes idees al debat. Va agradar, en particular la descripció dels personatges i la manera com es presenten les relacions, moltes vegades traumàtiques. 

La Marianne i el Connell, primer adolescents, després joves, tenen una relació que perdura en els anys, una amistat que els apropa i els distancia en funció de les relacions que tenen amb terceres persones, detallades i explicades a la novel·la, en general dures i algunes vegades de caràcter masoquista, en especial dificultoses les de la Marianne amb la seva família i amb els seus amants. Tendra la del Connell amb la seva mare. 

Ha interessat als membre del club els diferents aspectes de la vida dels adolescents i les seves preocupacions i el canvis dels protagonistes quan passen de l'institut a una universitat d'elit; la que era marginada a l'institut passa a ser popular i el que era popular passa a ser un estrany.

El llibre, es va dir, recorda La solitud dels nombres primers, en quan a la relació entre dos adolescents i la amistat que perdura en el temps conforme van avançant els capítols (un mes després, dos mesos després, tres mesos després...).

La Marianne és una noia que no ha rebut cap afecte, a banda de l'afabilitat en què la tracta la dona de fer feines; al llarg de la vida que coneixem només ha estat estimada de debò per una forastera i el seu fill. L'amor al fill es conseqüència de l'amor que sent per la seva mare?

 Les diferències socials i culturals, l'individualisme i la necessitat d'aparentar es fan evidents al llarg de la novel·la i en especial quan arriben a la universitat. A destacar el paràgraf que dibuixa els alumnes no becats servint el menjar als alumnes amb beca. 

El llibre fa una descripció extraordinària de la joventut que continua sent igual a través del temps, la joventut d'ara és així? Això provoca una certa discussió al grup. En tot cas hi ha duresa en el relat, duresa en les dificultats per entendre's, per relacionar-se, i especialment en la violència inherent en algunes relacions, en aquest cas, les d'ella. Són relacions normals? El que es segur és que tot plegat és molt creïble. 

També es va parlar dels dibuixos de la portada i la contraportada. Què vol dir la manera diferent com cada personatge es llança o entra a la tassa del cafè?  

Gent normal. Portada

 

Gent normal. Contraportada.