Van menjar i van beure. I també van parlar de les dues senyores de la Jane Bowles

Sembla que l'autora s'hagués fotut un tripi, va dir Mrs. Sánchez de la Mora, després, quan va arribar, quan la van poder veure darrera d'una pantalla. Havia acabat el seu curs de poesia, havia escrit poemes i els havia publicat. Havia recomanat Dues senyores discretes de Jame Bowles i per això s'havia convertit en la novel·la que tocava comentar al club de lectura.

Però en castellà es diu d'una altra manera, deia Mr Aguadé, i encara canvia també en angles va dir algú altre. Mr. Aguadé va parlar dels títols, i dels jocs, i del que res és el que sembla. També va parlar de surrealisme. 

Sempre és un diàleg, digué Mrs. Miravete. A ella li havia cansat. 

És que no és un llibre fàcil, va explicar Mrs. Sánchez de la Mora, de fet en el seu temps la majoria el va rebutjar, però per què? es preguntava. Quants altres autors d'inicis del segle XX jugaven amb proses incomprensibles? Va ser rebutjada Jane Bowles per ser una dona i escriure amb tant d'atreviment? 

És atrevit, és audaç, és mordaç. No parava Mrs. Sánchez de la Mora d'elogiar. Poden ser atrevides, audaces i dedicar-se a buscar noves i diferents distraccions de manera constant perquè són dones de casa bona, tenen diners, deia Mrs. Olivé. Això mateix és el que em va venir al cap, afegia Mrs. Isern.

Mentre passaven de mà en mà, o millor de boca a boca, els humus i les croquetes. Tot és ben estrany, deia Mrs. Obiol, i no es referia als aperitius, més aviat al llibre, que havia llegit bé, però sorpresa en cada nova aventura de les protagonistes. Va posar com exemple de coses estranyes que Mrs. Copperfield marxés amb Pacífica mentre continuava dient que s'estimava el seu marit.

Els personatges són extraordinàriament estrafolaris i costa seguir-los, vas assumint una història i ja te n'està explicant una altra. Et fas una idea, i tot seguit la canvia. Era Mrs. Alberich qui parlava. També va comentar que els personatges masculins són retratats de manera degradant i diverses veus hi van estar d'acord.

Jane Bowles no creava només personatges mentre escrivia, s'estava creant a sí mateixa, explicava Mrs. Sánchez de la Mora, partia dels sentiments, els estirava, els confonia, fins arribar a l'absurd,  a la comicitat.

Un joc, és bàsicament un joc on no saps mai què passarà, s'explicava Mrs. Isern. Per cert, tots beuen molt, no se'ls veu menjar, però sí beure. 

Són dones que sembla que facin el que els hi rota, sense ni pensar en conseqüències, sense moralitat. Són dones lliures? Preguntava Mrs. Sánchez de la Mora. Més aviat semblava que no, que malgrat tot no hi havia llibertat en els seus moviments. I va quedar aquí la cosa, sense que ningú expliqués perquè no eren lliures.

Ja quasi no quedaven croquetes i els pots de l'humus estaven força buits. Mr. Ferrer s'havia mantingut callat tota l'estona. No tinc res a dir, va respondre al ser preguntat. Era com si entrés en un altre món, no entenia res. Va afegir.

I després va venir el pastís i el xampany, perquè hi havia aniversaris a celebrar.

Cada cosa: llibre, tertúlia, aperitiu i pastís va tenir el seu espai, cada cosa, se'ns dubte, un interès considerable, però potser, tal vegada, no calia donar-li massa importància.