Propera trobada:

foto de Les Borges del Camp: Tere Balañá.

Propera trobada: dia 27 de novembre a un quart de vuit del vespre
Comentarem: Stoner de John Williams

dilluns, 28 d’octubre de 2019

Escorxador-5



La propera reunió no pot ser el dia 17 perquè hi ha gent que va amb el cotxe a donar suport a les marxes per la llibertat. El Joan està fent una magnífica introducció: situa de manera planera, però molt didàctica, la persona, l'obra, l'exili i la mort, què hi farem, de Pere Calders. El caminal està sense llum i ens demanen que portem llanternes. Prepararem el club obert que celebrem en el marc del Correllengua i escollim les lectures i el vídeo. Només una persona del club neix a les Borges del Camp. Escorxador-5 va agradar, agrada i agradarà a tothom.

Si no enteneu res del paràgraf anterior pot ser per dues raons: perquè vosaltres no sou trafalmadorians o perquè jo no sóc Kurt Vonnegut. També hi podria cabre que les dues fossin vàlides.

Els trafalmadorians, com el seu nom indica, són els habitants del planeta Trafalmadore, uns éssers inventats per Kurt Vonnegut que li cauen molt bé a la Julia i que saben que el temps no passa sinó que és i que tot el què ens ha passat, passa i passarà, té lloc alhora. Billy Pilgrim, protagonista d''Escorxador-5, ens explica que “entre les coses que no es poden canviar hi trobem el passat, el present i el futur”.

El Billy Pilgrim, ha estat raptat pels trafalmadorians i li han transferit la virtut de poder viatjar en el temps. L'únic inconvenient és que ell no tria el moment de viatjar i això obliga Vonnegut a explicar-nos la història sense cap ordre cronològic. De línia ondulada, va parlar l'Enric; de fluïdesa, la Rosina. Vonnegut ens fa donar salts en el temps, però ni ens ho sembla, perquè tot flueix de manera tan natural com ho viu el protagonista i la narració resulta àgil i entretinguda. Dolçament àcida o tristament divertida. Això sí. "Et fa riure, però no rius. Et fa plorar, però no plores". Ja ho havíem llegit a la contraportada.

La Fina en destaca el pròleg on Vonnegut descriu la visita que va fer al seu amic Bernard V. O’Hare, un antic company de guerra, i li parla del projecte més important que té entre mans: un llibre sobre Dresden. De què parlaràs? li diu la dona de l'amic. Explicaràs que a la guerra hi envien les criatures a morir? Sí, també serà un llibre sobre l'exèrcit dels nens.
 
Escorxador-5 narra la història d'un home corrent i les seves relacions amb éssers d'un altre planeta. Vonnegut ho fa de manera genial, però no és aquesta la historia que de veritat ens vol explicar. El que ens vol explicar, el que li cal explicar, és la història d'un home corrent, Pilgrim o Vonnegut, que va ser a la guerra (la segona mundial) i que va viure el bombardeig de Dresden: l'aniquilació absoluta d'una ciutat bonica, dels edificis, de les plantes, dels animals... L'extermini en poques hores de més de 100.000 humans. I, sí, també hi va veure massa nens que no sabien què hi feien allà. Massa nens que mai no van ser grans.
 
La història dels extraterrestres suma molt a la història general. L'autor, que és escriptor de ciència-ficció, no té altra manera de fer-ho. Amb la barreja de les històries aconsegueix un relat original molt potent. Ens explica la Julia, la instigadora d'haver fet d'Escorxador-5 lectura del club.

La filla del Billy creu que son pare és boig per culpa d'un cop rebut en un accident. El Joan Manuel li replica que, en tot cas, el que l'ha tornat boig és la guerra. Perquè, naturalment, els trafalmadorians no existeixen.

Però Dresden va ser destruït, i jo us proposo un joc. Imaginem-nos a nosaltres mateixos, avui i ara (si el temps existeix) amb la càrrega de tota la nostra vida, tal i com l'hem tinguda, estimant què hem estimat i odiant què hem odiat. Imaginem-nos, però, que no sabem res d'història, ni de notícies. Imaginem que mai res ni ningú ens ha explicat què és una guerra. En aquesta situació, algú ens posa damunt la taula dues premisses:
a) Hi ha éssers intel·ligents en altres planetes
b) Fa 74 anys (si el temps existeix) uns humans van llançar uns artefactes anomenats bombes sobre uns altres humans que feien la seva vida, a la seva ciutat bonica. En van morir més de 100.000.

Quina d'aquestes premisses és certa i quina és falsa? Què ens diria la lògica?

Escorxador-5 és un gran llibre que s'escriu a partir de la impotència de no saber com explicar el que calia i era del tot necessari explicar.

Perquè Dresden no té explicació per a la lògica d'una persona corrent (calia fer-ho! Ens dirà una altra menys corrent, una autoritat). Vonnegut tampoc no ho pot explicar i busca respostes al cel. Però li cal inventar-se un altre cel, perquè el que ens han explicat tampoc no li serveix. Ens ho diu per boca de un altre personatge, Eliot Rosewater, gran lector de novel·les de ciència-ficció. Rosewater, company d'hospital del Billy, li va explicar el llibre que estava llegint:

"Tractava d'un visitant de l'espai exterior que, per cert, s'assemblava molt a un trafalmadorià. El visitant de l'espai exterior va fer un estudi de la Cristiandat per saber, si pogués, perquè als humans els és tan fàcil ser cruels. Va arribar a la conclusió que part del problema era la manera descriptiva del Nou Testament. Suposava que la intenció dels evangelis era ensenyar a les persones, entre altres coses, que fossin misericordioses, fins i tot amb els més humils. 

Però els evangelis realment ensenyaven això: Abans de matar algú assegurat que no estigui ben relacionat. Què hi farem"









 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada