Propera trobada:

foto de Les Borges del Camp: Tere Balañá.

Propera trobada: .... dijous 23 de desembre a dos quarts de vuit del vespre
Comentarem: El pes de la papallona d'Erri de Luca

divendres, 9 de març de 2018

Del banquer anarquista de Pessoa a la vaga feminista del 8M



¿Què vol dir l’anarquista? La llibertat -la llibertat per a ell i per als altres, per a tota la humanitat-. Vol deslliurar-se de la influència o de la pressió de les ficcions socials; vol ser lliure tal com va néixer i va arribar al món, que és com justament ha de ser; i vol aquesta llibertat per a si mateix i per a tots els altres. 

De: El banquer anarquista. Fernando Pessoa.






Nota prèvia: escric aquesta crònica el dia 9 de març, l'endemà de una de les més grans mobilitzacions que s'han viscut a l'estat espanyol i que ha aconseguit agermanar molta gent, dones i homes, contra qualsevol tipus de submissió i explotació, contra la possessió,  contra la violència. Per la igualtat entre persones i per la llibertat. En honor de les dones que van fer possible el 8M em permetré, avui, utilitzar el femení com a genèric. 

Ja fa uns quants dies que ens vam reunir per comentar El banquer anarquista de Fernando Pessoa.  Va ser el 16 de febrer, però diverses circumstàncies m'han impedit posar-me davant l'ordinador per teclejar, fins avui.

Va ser, deia, el 16 de febrer. Ens vam trobar a l'espai màgic del mas Negret. Vam sopar plats de cuina portuguesa i vam brindar per les amfitriones que celebraven 44 anys de casades que es diu aviat. La tertúlia sobre el llibre, com sempre, abans de l'àpat, assegudes al voltant de la llar de foc i amb gatetes i gossetes damunt les faldes. Un cop repartides les begudes i el pica-pica de l'aperitiu, va ser MO qui va trencar el gel per dir-nos que el llibre l'havia desorientada, era incapaç d'establit si Pessoa defensava l'anarquisme o bé se'l carregava. I no era l'única, la mateixa desorientació havia atordit a més d'una. A JT, per exemple, li havia passat igual, i això que JT és des de fa temps un admirador i coneixedor de l'obra de Pessoa, especialment en la seva vessant poètica, però no havia llegit el banquer i li costava qualificar-lo.

EA i JMF intentaren establir si es tracta d'un exercici de lògica, de fet és el que sembla en la primera lectura. Però el matemàtic se l'havia rellegit, l'havia girat del dret i del revés i havia determinat de manera irrefutable que no, cap de les premisses estableix de manera coherent cap conclusió. Com a mètode deductiu, doncs, falla, però Pessoa té la capacitat d'ensarronar-nos, de fer-nos avançar per un discurs que el porta a defensar que l'anarquisme només és possible viure'l de manera individual i al damunt sostenir que el millor anarquista és un especulador dels diners, un banquer. FI s'hi va enfadar, o es va enfadar amb ella mateixa, s'havia deixat ensarronar. Quina capacitat de vendre motos! Volia Pessoa demostrar que a través de raonaments que poden passar per intel·ligents i de la més estricta coherència ens poden fer tragar qualsevol ideologia?

Però potser hi ha un punt de raó en tot plegat, ens feia reflexionar DC, potser l'única lluita realment possible és la que porta cadascuna per a sí de manera individual. Pessoa, digué RB, pretén, i aconsegueix, fer-nos ballar el cap amb el seu gairebé monòleg, defineix l'anarquia com a bé suprem i acaba instal.lant-se en el capitalisme, la burgesia com a mal menor en un món canviant on cada desig social imposa canvis que suposen transformacions que a la vegada comporten més imposicions. Com es pot evolucionar, imposició rere imposició, cap a l'anarquia que és la manca total d'imposicions?

Un joc ben complicat, tot plegat, sorgit d'una ment intel·ligent, àgil i brillant que aconsegueix que la lectora no acabi de saber on és.  Ens diu que cal una revolució, però també que les febleses humanes la fan impossible. Ens diu que el capitalisme és causa de desigualtats contra les quals la naturalesa humana es rebel·la inevitablement. Ens diu que la moneda de canvi és instal·lar-se en la burgesia, que el diner és un dels mals a combatre i que és possible fer-ho dedicant-se precisament a fer diners. Lucidesa per fer-nos pensar a través de les contradiccions? Fina ironia i sarcasme? O purament i durament cinisme? Brillant, sigui com sigui. Però un cop llegit queda a la prestatgeria, o torna a la biblioteca, i cadascuna es retroba en la seva pròpia revolució, ja sigui individual o col·lectiva.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada