Propera trobada:

foto de Les Borges del Camp: Tere Balañá.

Propera trobada: .... dia 16 d'abril
Comentarem: Lítica de Lucia Pietrelli

dissabte, 15 de setembre del 2012

L'Odissea. Converses en un sopar


Vam iniciar el curs del Club de Lectura amb el sopar que comença a ser ritual. L'Odissea era el tema, i val a dir que els assistents vam trobar que era un clàssic molt actual. Tothom s'ho havia passat molt bé amb aquesta lectura d'estiu. Hi va haver qui confessà que havia consultat diccionaris de mitologia i qui havia hagut de recórrer als diccionaris de lèxic. Per començar, el Joan va comparar les traduccions de Carles Riba amb les de Joan Francesc Mira (que era la que havíem llegit tots i totes). Al llegir-nos els primers versos del text ens va fer notar la diferent qualitat: Riba, riquíssim en vocabulari, permet un acostament poètic. Mira, més planer, més entenedor, no té l'encant del llenguatge ni de les imatges, encara que sigui de més fàcil lectura. Es queda amb la versió de Riba.



Com que ara sembla que algú ha començat a estudiar grec, i que el tema de les traduccions o de les versions va donar lloc a una part interessant de la xerrada, afegeixo l'adreça d'un blog on donen diverses traduccions dels 10 primers versos: -->
Ἄνδρα μοι ἔννεπε, Μοῦσα, πολύτροπον, ὃς μάλα πολλὰ
πλάγχθη, ἐπεὶ Τροίης ἱερὸν πτολίεθρον ἔπερσε·
πολλῶν δ’ ἀνθρώπων ἴδεν ἄστεα καὶ νόον ἔγνω,
πολλὰ δ’ ὅ γ’ ἐν πόντῳ πάθεν ἄλγεα ὃν κατὰ θυμόν,
ἀρνύμενος ἥν τε ψυχὴν καὶ νόστον ἑταίρων.
ἀλλ' οὐδ' ὧς ἑτάρους ἐρρύσατο, ἱέμενός περ·
αὐτῶν γὰρ σφετέρῃσιν ἀτασθαλίῃσιν ὄλοντο,
νήπιοι, οἳ κατὰ βοῦς Ὑπερίονος Ἠελίοιο
ἤσθιον· αὐτὰρ ὁ τοῖσιν ἀφείλετο νόστιμον ἦμαρ.
τῶν ἁμόθεν γε, θεά, θύγατερ Διός, εἰπὲ καὶ ἡμῖν.


La reunió va seguir, amb aportacions de l'Imma, que havia vingut expressament del Gironès per la trobada, i va destacar la interferència dels déus en la vida dels mortals, que ajuden als seus protegits i aporten sol·lucions o desenllaços que els herois per sí mateixos no haurien pogut aconseguir. Es va parlar també del descens als inferns d'Ulisses, de l'aventura de Polifem, molt ben estructurada i que és un relat per sí mateixa, de la relació d'aquestes històries dins de la història amb els contes orientals de les Mil i una nits, de la matança dels pretendents, molt "gore", de la marca de les dents del senglar que permeten a la dida reconèixer Ulisses..., en fi, de les sirenes, de Circe, de Menelau, de la guerra de Troia, del cavall, dels epítets d'Ulisses, dels de Atenea, de les transformacions quasi màgiques que Atenea i altres déus fan d'ells mateixos i dels mortals. 

Per acabar, vam començar amb el sopar, que consistia amb les aportacions dels assistents i que com podeu veure, era força variat i bo. Els postres eren uns deliciosos cocs.




 La tertúlia va seguir mentre sopàvem, i vam saber què eren els hexàmetres dactílics, els ritmes dels versos, els motius pels quals s'han de llegir els clàssics i altres temes més quotidians i nostres.
Vam trobar a faltar algunes persones, però confiem que assisteixin a properes edicions del club

3 comentaris:

  1. A la primera foto el Joan està a punt de recitar allò de:
    "... de molts pobles veié les ciutats, l'esperit va conèixer"

    Un dels moments més extraordinaris de la tertúlia!

    ResponElimina
  2. Afegeixo dues cites a l'estil Mira (I'm sorry, Ferrer, no tinc la versió Riba, això sí, posa-hi el to de veu adequat):

    - "Ai, els mortals, ens culpen, als déus, de tantíssimes coses! Diuen que som el motiu dels seus mals, mentre són ells mateixos, per insensats i per boigs, els qui busquen dolors sense mida".

    - Telèmac parla de la insolidaritat, del silenci del poble, del no-defensar ni ajudar ningú, molt propi de la societat actual: "Qui em fa ràbia i acuso és la resta del poble: en silenci tots asseguts, no goseu ni tan sols aturar en paraules els pretendents, a pesar que són pocs, molts menys que vosaltres".

    Petons tramuntanencs.
    Imma

    ResponElimina