Propera trobada:

foto de Les Borges del Camp: Tere Balañá.

Propera trobada: .... dia 16 d'abril
Comentarem: Lítica de Lucia Pietrelli

divendres, 18 de maig del 2012

Que el món no pari de rodar



A mi em va entusiasmar. A altres membres del club també. No a tothom. Algú se l'havia acabada de llegir sisplau per força, els personatges o la trama, o tot plegat, no li acabava de dir gran cosa. Una altra la considerava massa trista. L'Akane no va poder venir, però va deixar un missatge ràpid des de la finestreta del cotxe que avançava cap terres del País Valencià. És una novel·la trista plena d'optimisme i d'esperança, va dir, més o menys. La majoria hi vam estar d'acord.

La Teresa la va trobar formidable, d'aquelles novel·les que et sap greu adonar-te'n que queda poc per al final. Un títol molt ben trobat. Una obra circular, plena de moviment i d'equilibri.

Equilibri és la paraula clau. Un moviment valent, una corda fluixa com a nexe d'unió d'una torre a una altra, d'un món i un altre.  La gosadia d'algú que sap que ho pot fer i ho fa, que aconsegueix un silenci terrible i preciós que se sent a ell mateix ... que fa palpable que tots comparteixen el mateix aire. Llegir que el món no pari de rodar implica necessàriament aturar-se en cada frase. Colum McCann és un artista component frases. Curtes i precises, cada una és una imatge, un poema o un concepte. La Fina n'ha recollit unes quantes que he recollit al final d'aquesta entrada.

Tornem a la corda fluixa. Que interessant, comenta l'Imma, que la persona que serveix de nexe comú sigui precisament algú que no toca de peus a terra. A l'Imma li ha agradat com estan dibuixats els personatges. Es detura especialment amb les prostitutes i el jutge, precisament els més oposats. Un conat de debat sobre la prostitució, una evocació a Belle de jour que el Joan no pot evitar deixar damunt la taula amb un somriure. Sense conclusions, el tema és complexe. Els pactes judicials: declara't culpable, t'imposo una pena menor i que passi el següent, sobretot no col·lapsem el sistema. Paral·lelismes amb l'educació: no en podem suspendre tants, amb un quatre al curs següent, sobretot no col·lapsem el sistema. Un conat de debat sobre l'educació. Sense conclusions, el tema és complexe.

Per alguna cosa el personatge del capellà amic de les prostitutes no acaba de ser creïble, hi coincideix més d'una persona en aquesta afirmació. Per algun motiu a mi m'ha encisat aquest capellà. Podríem remenar els nostres orígens i punxar les nostres passions, però no ho fem.

Estem d'acord en què la novel·la té dues parts ben definides. Històries aparentment deslligades en la primera; a la segona tot s'enllaça. Per a mi les històries primeres defineixen, de manera conceptual i abstracta, algunes qualitats humanes. La plenitud de l'amor a través d'un capellà que viu al Bronx; el buid de la pèrdua mitjançant la mare d'un noi mort al Vietnam; l'enriquiment de la curiositat d'un nen de 13 anys que fa fotografies a grafits ocults en els túnels del metro. És això, al cap i a la fi, el que mou el món? I no l'odi, la venjança o la cobdícia? La història de la mare del noi mort a Vietnam és un al·legat magnific contra la guerra, hi ha una gran tristesa, potser ràbia, però mai odi ni venjança. La prostituta, sola, tancada a la presó, injustament segons alguns i justament segons els codis legals, repassa la seva vida i coneixem els seus “papis” que la peguen i maltracten, un retrat només. Que cadascun jutgi segons li vingui en gana.

I a poc a poc ens adonem que en cada pèrdua hi pot haver una troballa, que els barris baixos s'acaben barrejant amb els alts, a Nova York i a qualsevol altra ciutat del món; que tot pot canviar de color segons la manera com ho sentim; que són moltes i distintes les mirades; però que a la fi tots compartim el mateix aire,

Allà dalt l'home que no toca de peus a terra fa equilibris i aquí baix les coses acaben trobant el seu lloc inestable a la corda fluixa de cada persona, perquè en definitiva, el món no para de rodar.


LES FRASES  CAPTURADES PER LA FINA

  Pàg. 12.
L’embolcall d’una xocolatina que voleiava va anar a petar contra una boca d’incendis.
Portes giratòries escopien fragments de converses al carrer.
Prostitutes de texans tristos.

Pàg. 14.
... ara que les sirenes havien oficialitzat el dia.

Pàg. 15.
... el matí d’agost s’havia obert de bat a bat.

Pàg. 17.
De sobte s’havia fet palpable que compartien l’aire.

Pàg. 22.
...les petites bufandes de fum que sortien de les xemeneies.

Pàg. 31.
El nostre pare tenia accent anglès en la seva mostra de dolor.

Pàg. 33.
... una dotzena de còpies d’ell caminant per la sorra de la platja.

Pàg. 42.
És Nova York. Uns bons talons d’agulla són imprescindibles.

Pàg. 49.
La llum taronja del fanal que entrava per la finestra el va pintar de ratlles mentre creuava el pis a tota velocitat.

Pàg. 82.
Jo tornava a estar al llit de baix escoltant els seus versos per dormir. Es va obrir la solapa de la bústia de la nostra infantesa. Es va obrir la porta als esquitxos del mar.



1 comentari: