No escolteu les paraules extretes del context. No vulgueu interpretar creences. No jutgeu. No espereu misteris, ni trames. L'assassí no és el majordom.
Només obriu el llibre i respireu el mar. Sentiu la força d'una terra ancestral on s'hi amaguen minotaures, però no pretengueu trobar sortides a cap laberint. Descalceu-vos i, mentre no passa res allà al damunt, noteu l'escalfor als peus.
Asseieu-vos a qualsevol roca i mireu com treballen a la mina. Darrera vostre, callades, insignificants, van passant les dones. Canten, potser perquè no poden fer altra cosa; fins fa molts pocs anys, diu Maria Koti, mentre a Grècia les dones podien fer carrera professional, a Creta era tabú.
Obriu el llibre i perdoneu les paraules de Zorbàs. Obriu el llibre i encomaneu-vos de l'esperit de Zorbàs. Darrera d'ell, més enllà d'ell, el cant profund d'una terra i de la seva gent.
Sort que tenim a la Magda per posar seny!
ResponEliminaI molt bon seny!
ResponElimina