Algun comentari sobre l'autor:
Veureu a la introducció del traductor (Carles Prado, que per cert és de Reus), com situa l'autor en el temps i en l'espai. Cal situar-nos en l'època en què Lu Xun escriu, començaments del segle XX, en plena efervescència a la Xina, fi de l'imperi xinès, influència europea, intents de modernització d'una cultura ancestral... Per això el "Pròleg a la primera edició de Crit de Combat" és una declaració de principis de l'autor. Ens dóna a conèixer les seves intencions, sobretot la de poder-ne "despertar un quants". Crec que val la pena una lectura atenta d'aquest conte, perquè explica el sentit de la seva obra. Si teniu curiositat (i temps) i aneu més enllà de la lectura dels dos primers contes, veureu com aquesta intenció de fer forat en la cultura i la mentalitat dels seus compatriotes va transformant-se en desengany. Els últims contes són tristos i decebuts, per la dificultat de fer trontollar les consciències ancestrals i anquilosades dels seus lectors, i també per la innovació de la seva escriptura, tant des del pun de vista del llenguatge com de la seva manera de narrar, d'enfocar els contes. Està creant una nova forma d'explicar les coses.
Al començament de "Diari d'un boig" hi ha un parell de pàgines escrites en cursiva i en un català més aviat arcaic i carrincló. És la manera en què el traductor va voler indicar que el text estava escrit en xinès clàssic. La resta del conte és en xinès modern (llengua blanca). Lu Xun és considerat un dels fundadors de la literatura moderna xinesa pel fet, entre altres coses, d'haver aconseguit alleugerir el llenguatge xinès, amb la col·laboració del Moviment 4 de maig.
En quant al contingut dels contes... ja en parlarem.
Agraeixo aquesta explicació perque no acabava d'entendre l'ús de determinat llenguatge. Gràcies!
ResponEliminaAvui la Santi m'ha fet arribar el llibre. M'hi posaré amb bona predisposició, després de llegir aquesta entrada.
ResponElimina