Propera trobada:

foto de Les Borges del Camp: Tere Balañá.

Propera trobada: .... dia 16 d'abril
Comentarem: Lítica de Lucia Pietrelli

dimarts, 18 d’abril del 2023

La neu era bruta de Georges Simenon



En La neu era bruta, George Simenon no és l’autor prolífic de les novel·les policíacs en les quals el comissari Maigret, una al·legoria de l’ingeni, resolt totes els enigmes que se li presenten. En aquesta novel·la, escrita l’any 1947, el protagonista és Frank Friedmaier, un noi de 19 anys que viu amb la seva mare, la Lotte, mestressa d’un bordell clandestí, i amb les noies i els clients que van i venen. Enmig d’aquest context fosc i marginal, transcorre la vida d’en Frank, a qui li agrada traspassar constantment els límits de la legalitat. Crims, robatoris i conspiracions envolten el protagonista dins d’una ciutat on cadascú es busca la vida com pot, per sobreviure de l’ocupació nazi. 

La novel·la té tots els ingredients del gènere negre però l’important aquí no és descobrir qui és l’assassí perquè ja ho sabem des de l’inici, sinó que és una exploració psicològica del protagonista. Frank Friedmaier és un ésser imprevisible, aliè a tota lògica, un desemparat, un pinxo que busca el seu benefici sense sentir empatia per ningú. Mentre pot, s’aprofita del negoci de la seva mare, de les dones amb qui té relacions, dels amics, dels veïns, és a dir, de tothom que en pot treure un profit. Qui va ser son pare? Tant li fa! Fins que ho endevina, al final de la novel·la. I això el trasbalsa? Potser, un instant, només.

Frank no és un noi amable, ni atractiu, ni sensual.  No té cap mena d’encant. Simenon ens presenta un personatge immoral, cruel i violent.  Al matí sempre dorm, fins a les tantes, i a la tarda se’n va a beure alcohol al local d’en Timo, on se’l reconeix i se l’aplaudeix. Fa negocis bruts amb en Kromer i aquest, a la vegada, mercadeja amb qui pot i amb el que pot.  Una nit d’hivern, sempre és hivern, Frank apunyala un oficial de l’exèrcit ocupant perquè porta una pistola i perquè és l’objecte que desitja. L’assassinat esdevindrà damunt de la neu, dura, freda i bruta. Però un cop l’oficial és mort en Frank s’adona que hi ha algú més en aquell escenari de mort, el conductor del tramvia. Holst, veí seu i pare d’una noia adolescent, l’ha vist, i aquí comença l’obsessió de Frank per aquest personatge i també per la seva filla Sissy.

No se sap de quina ciutat està parlant Simenon, no ho diu, ni els oficials de l’exèrcit invasor tenen nom i cognom. Però no ens cal saber de quin país es tracta, ja ens fem la idea dels efectes que es produeixen quan s’està sota el domini autoritari. En aquesta ciutat, cohibida i opressiva, l’escola, l’han convertit en una presó i les classes són sales de tortura. La vida normal en una ciutat sotmesa queda interrompuda.

Els diàlegs són clars, curts, concisos, rotunds. Expliquen les situacions com si no passés res, però en canvi, estan carregats de segones intencions i de fets que no es diuen, però que hi són. I mentre el lector pateix perquè l’autor l’ha situat dins d’un ambient en què la fredor li envaeix el cos, Frank viu la seva vida traspassant línies vermelles i volent ser descobert. Constantment competeix amb ell mateix, posant-se a prova per sobreviure, per aguantar la tortura, ja sigui física com emocional. En quin moment s’humanitza? En el moment que Holst i Sissy van a visitar-lo a la presó. 

En definitiva, Georges Simenon ens ha presentat una història tèrbola, de violència i pobresa, i malgrat el gust amarg que ens ha transmès, podem dir que la novel·la no ens ha deixat indiferents. En La neu era bruta, el mal hi és present, tant a nivell col·lectiu com individual i, sens dubte, el pots palpar.


2 comentaris:

  1. Rosa, molt i molt bé. Extraordinària ressenya d'una novel·la i ben captat el que es va dir al club. Gràcies!

    ResponElimina