Propera trobada:

foto de Les Borges del Camp: Tere Balañá.

Propera trobada: .... dijous 25 de novembre a dos quarts de vuit del vespre
Comentarem: Els colors de l'incendi de Pierre Lemaitre

diumenge, 6 de desembre de 2020

Les nostres riqueses

 


Autor: Kaouther Adimi

Editorial: Edicions del Periscopi.

(192 pàgines)





Aquesta vegada ens vam haver de retrobar de manera online per poder garantir la seguretat de tothom davant les complicacions sanitàries del moment. No obstant això, a través de les nostres pantalles vam poder veure els nostres somriures, cosa que presencialment no és possible.  També hem viatjat. Les nostres riqueses ens ha portat a fer un passeig pels carrers de París mentre anomenàvem llibreries com la coneguda Shakespeare & company entre altres, llibreries que contenen autèntiques riqueses en format literari. 

Aquesta obra ens parla del procés de separació de França amb Algèria d’una manera elegant i suau a la vegada que intensa, però ens parla sobretot de la vida cultural a l’Alger. També ens parla de la construcció i la desconstrucció, d’estimbaments.

Una de les coses que ens ensenya l’obra és la complicació que pot sorgir en muntar negocis amb amics. La il·lusió del protagonista per la cultura i la literatura i el fet de compartir aquestes passions amb les seves amistats el van portar a muntar un negoci. Tot i que algunes visions del nostre club creuen que en Charlot no feia negoci amb els amics, feia una utopia i les utopies no són negoci.

En una pinzellada coneixem el nom de la seva dona la Manon, una dona que va ser clau pel Charlot, ja que l’ajudava a portar el negoci, però l’anomena ben poc. Potser és que quan tot va bé, i ens sentim còmodes, acostumem a no parlar-ne? Potser en Charlot va ajuntar negoci i amistats, però no li agradava gaire ajuntar família i negoci? 

Però a part d’en Charlot trobem un altre protagonista en aquesta obra, en Riat, un jove en pràctiques que té la tasca de liquidar la botiga, desfer tot allò que en Charlot ha creat. 

Aquesta obra es divideix en dues parts intercalades, una part que fa referència al passat en format de diari d’en Charlot i una part d’explicació del present amb les vivències d’en Riat. Les dues parts estan escrites en temps i estil diferents i ens arriben de manera paral·lela. 

Per una part el dietari d’en Charlot que ens aporta matisos i detalls que ens ajuden a entendre les situacions del present. D’una manera breu i sense molts detalls ens mostra la tasca de creació que fa en Charlot. Per una altra part una història que ens explica com en Riat desfà tot el que en Charlot ha creat. Aquest punt va portar discrepàncies al nostre club de lectura, uns comentaven que els havia agradat aquesta part i que veuen molt important la part del dietari, altres coincidien en el fet que aquesta part es feia pesada, fins i tot que no era gaire creïble per la informació que aportava. Però, sí que vam coincidir en el fet que teníem més ganes de Camus, ens ha enganxat i de ben segur que aviat veureu una altra ressenya d’alguna obra de Camus.

No podíem acabar aquesta ressenya sense anomenar l’Abdala. Tota novel·la té un personatge que encisa al lector i no sempre és el protagonista, en aquesta obra molts vam agafar estima a l’Abdala, l’ànima, la consciència de la llibreria, la veu simbòlica de tots els que estimaven la llibreria, de tots els que estimen la literatura i tot el que aporta.


1 comentari: