Refugiada, l'odissea d'una família. Presentació al Centre Cultural Serè .

Autora de les il·lustracions: Anna Gordillo

Autora del Text: Tessa Julià

Editorial: La Galera

Refugiada, l'odissea d'una família, és un llibre tan especial que no ens va semblar oportú quedar-nos-el només per a nosaltres. Vam voler presentar-lo en viu i en directe, en un acte que arreplegués el màxim de gent possible. El fet que l'Ajuntament programés una setmana cultural "Primavera cultural" i la col·laboració compromesa de Les Borges amb els refugiats ho va fer possible.

Vam poder presentar l'àlbum il·lustrat en un acte molt concorregut que, fidel a l'esperit del llibre, va anar més enllà del llibre en sí. Més que un acte va ser un compromís en favor dels drets humans i la dignitat de les persones. 

Vam poder reflexionar sobre una realitat punyent que ha tret milions de persones de casa seva, de les quals milers han mort en el mar, tots buscant només un lloc que els aculli per poder viure. Vam preguntar-nos una altra vegada com pot ser que es tanquin les fronteres i es condemni tanta gent a morir o a malviure en condicions terribles.

Preguntes difícils, respostes dures. Però és necessari continuar preguntant. Per això és magnífica la idea d'un llibre on la protagonista sigui una nena, una ment innocent i neta que mentre pregunta ens fa reflexionar de la dificultat, de la duresa, de la impotència, de la ràbia, de cada resposta. 

Aquesta nena que han tret de casa seva, la més bonica del poble, de nit, sense les coses que més estimava, com les seves joguines, no apel·la els seus pares, apel·la la consciència de tots i cada un de nosaltres. 

Tinc gana, tinc fred, vull dormir, vull tornar a casa... Per què? Són moltes les preguntes que ens pot fer, preguntes que poden anar variant si tenim el llibre obert i el deixem que ens parli, a través d'aquest text mínim, el just, per conduir-nos al llarg de les il·lustracions. Magnífics dibuixos on nosaltres hi anirem posant les paraules. 

Acabarem responent a aquesta nena que no tenim altre perquè que la ignomínia, la mesquinesa i la vergonya. I finalment, aquesta nena ens mirarà als ulls i ens preguntarà: voleu jugar? I és aquí on ve el nostre crit de dignitat i d'esperança. Sí, volem jugar, volem acollir-te. Perquè sabem que només ens podem salvar com humanitat si juguem tots plegats, sigui quina sigui la terra, tots plegats, sense fronteres.

Refugiada, l'odissea d'una família, es un llibre que cal comprar i tenir-lo a prop per mirar-lo de tant en tant, millor en companyia d'altres persones, d'entre 4 i 100 anys.

Fins aquí, més o menys, el que vam dir, en nom del Club de Lectura, en una petita intervenció d'introducció. Després la Tessa Julià, autora del text de Refugiada, l'odissea d'una família, ens va explicar com havia sorgit la idea del llibre: una feina molt pensada, un compromís ferm per acostar una realitat que ningú no pot obviar al màxim de gent possible. 

El Guillermo Cañardo, de l'ONG Proactiva Open Arms, metge i tripulant dels vaixells que salven vides a alta mar, ens va posar la sensibilitat a flor de pell amb paraules i imatges de rescats. Paraules i imatges que no voldríem haver d'escoltar, de veure, però que cal fer-ho per preguntar-nos: què fem asseguts mirant i escoltant? N'hi ha prou amb una llagrimeta i una col·laboració econòmica? N'hi ha prou en sortir alguna vegada al carrer per dir que VOLEM ACOLLIR? Sabem que això cal fer-ho, ens hi comprometem, alguns, algunes, massa pocs encara. I tot i aquest compromís: N'hi ha prou?