L'Ateneu es reuneix a casa els Fuster-Rossinyol per parlar del llibre de la senyoreta Buncle

Quan ja començava a fer-se fosc, una corrua de cotxes anaven aparcant davant la casa dels Fuster-Rossinyol. La majoria dels convocats, els que havien confirmat assistència, arribaven puntuals a la cita. L'objecte de la trobada era parlar d'una novel·la: El llibre de la senyoreta Buncle de D.E. Stevenson. Un llibre que tothom, o gairebé tothom, havia llegit i sobre el qual tothom, o gairebé tothom, tenia coses a dir. El senyor Gavarró es va queixar que no s'hagués enviat un recordatori de la data de la reunió uns dies abans, gairebé se'm passa, va dir, i tothom va estar d'acord que el recordatori era necessari, perquè les aportacions dels senyor Gavarró a les trobades sempre eren interessants. La senyoreta Fletxa va arribar una mica tard, quan el senyor Colom ja havia fet la seva exposició, de fet, la senyoreta Fletxa, no assistia per parlar del llibre, que ni tan sols s'havia llegit, ocupada, com havia estat, en enfilar-se per les muntanyes. La senyoreta Fletxa, volia, això sí, aportar algunes opinions sobre el premi Planeta i el fenomen Carmen Mola. La senyoreta Fletxa era una persona mordaç, de fina i aguda crítica quan tocava. Però la crítica al premi Planeta, es va deixar per al final de la reunió.

 D'inici, un cop fetes les salutacions de rigor, tothom, convenientment proveït de la seva mascareta, es va col·locar ens els còmodes seients que els senyors Fuster-Rossinyol havien disposat amb cura, perquè es poguessin guardar les distàncies. En el torn de paraules, li va correspondre iniciar la tertúlia al senyor Colom que va agrair fervorosament l'encert que havia tingut l'Ateneu de repartir als seus membres el Llibre de la senyoreta Buncle. El senyor Colom era un home de grans lectures, la seva biblioteca estava farcida de llibres, molts d'ells, la majoria, de extrema complexitat i també, cal dir-ho, de no poca duresa. Ara s'havia endinsat en la revolució russa i els períodes més foscos de l'estalinisme. Tenir entre les mans, va dir, El llibre de la senyoreta Bucle, poder riure amb les seves ironies, seguir els personatges tan enginyosament dibuixats, ha estat un meravella, un respir fantàstic ben lluny de les àrides estepes russes. El senyor Colom s'ho havia passat bé imaginat-se que ell era la senyoreta Buncle i conjecturant quins personatges del nostre particular Silverstream triaria per al seu Copperfield. Tothom va pensar que era una llàstima que no expliqués més d'aquesta aventura fantasiosa, però ningú no ho va dir.

La senyora Rossinyol, que era una persona molt activa a qui li agradava tenir-ho tot a punt amb molta antelació i que sempre preparava el dinar a les onze del matí, s'havia anticipat tant en la lectura d'El llibre de la senyoreta Buncle, que ja havia llegit fins i tot la continuació: El casament de la senyoreta Buncle, i va explicar que, aquell segon, era també enginyós i divertit, però no tant com El llibre de la senyoreta Buncle, del qual va elogiar l'encert de ser un llibre sobre un altre llibre i la manera com a tots dos llibres ocorrien les mateixes coses.

 El senyor Fuster, que s'havia passat el matí cavil·lant mentre feia codonyat, va explicar que trobava molt curiós això d'inventar-se un poble i un seguit de personatges. El senyor Fuster era físic i cavil·lar era una constant inseparable de la seva personalitat. Va dir que considerava que darrera la novel·la hi havia un exercici de simplificació molt gran. De fet un poble com Silverstream no existeix, allà ningú no treballava, excepte les minyones, que de vegades servien a gent sense recursos econòmics. També va dir, el senyor Fuster, que s'havia imaginat que el llibre estava fet al revés i que l'autora havia disposat primer el final del llibre i els personatges els va anar construït i modelant amb posterioritat.

El senyor Vinater, que era expert en definir personatges i ocupava part del seu temps de jubilat redactant una enciclopèdia, va destacar el paper de la senyoreta Buncle i la manera com es converteix, ella mateixa, en un personatge del seu llibre. Molt interessant i ocorrent, va dir el senyor Vinater, fer que els personatges reals modifiquin les seves conductes a partir de la lectura del llibre per esdevenir igual als personatges de ficció.

En aquest punt el senyor Colom va tornar a intervenir per recordar l'escena del sopar de la senyoreta Buncle amb el seu editor, quan portava els dits segats per les cordes de les bosses plenes de compres que carretejava i va pensar: això a la senyoreta Wade no li hagués passat. Tothom va esclafir a riure.

La conversió de la senyoreta Buncle amb la senyoreta Wade va ser objecte de comentaris molt diversos ja que els tertulians trobaven aquest fet una de les parts més destacables del llibre. I la senyoreta Dura va dir que la senyoreta Buncle era com l'aneguet lleig convertit en cigne.

La senyoreta Dura era una persona molt afable i cordial que s'ho passava molt malament quan les històries eren massa dures, i patia terriblement amb les desgràcies, ni que fossin fictícies. Per a ella, per a la senyoreta Dura, El llibre de la senyoreta Buncle, havia estat un dels més encertats de l'Ateneu, comparable, la seva lectura, amb La meva família i altres animals. Amb tots dos llibres havia gaudit plenament sense necessitat d'un sol moment de patiment. I llavors, la senyoreta Dura va deixar anar una frase que va ser molt aplaudida. Va dir: Amb la lectura de El llibre de la senyoreta Buncle he constatat que la literatura pot canviar el món. 

El senyor Gavarró no havia dit res més a partir de la queixa fundada sobre la necessitat de recordar les reunions amb antelació, però havia seguit la tertúlia amb molta atenció. El senyor Gavarró, mestre de minyons de professió i alpinista per devoció, també era un gran lector, de fet era una persona força polifacètica, el senyor Gavarró. Solia intervenir sempre cap al final i puntualitzar en aspectes que no s'havien destacat. A ell, va dir, també li havia agradat i s'ho havia passat bé amb la lectura d'El llibre de la senyoreta Buncle, però per al seu gust ho havia trobat tot massa mastegat i al final massa rodó fent que tot acabés bé i cada ovella amb la seva parella. Si aquest llibre s'hagués escrit ara, va dir, deixaria alguna cosa oberta. No hi van estar gaire d'acord, els participants, amb aquesta petita crítica del senyor Gavarró. El personal considerava encertat que el conte acabés bé ja que havia de ser una calca del llibre que escrivia la senyoreta Bucle i aquesta era precisament una de les seves gràcies i disfrutar de tant en tant amb una bona novel·la amb final feliç no venia malament. 

Es van donar tots per satisfets i van quedar per a la següent. A la sortida el senyor Colom, distret encara amb els pensaments del llibre, quasi va prendre, amb el cotxe, una direcció prohibida. Però va rectificar a temps.