Propera trobada:

foto de Les Borges del Camp: Tere Balañá.

Propera trobada: .... dia 16 d'abril
Comentarem: Lítica de Lucia Pietrelli

divendres, 19 d’abril del 2013

Els romàntics de Pankaj Mishra

No vam menjar paratha ni cap altre de les  menges índies que van sortint al llibre. Em sembla que ni la Mercè ni l'Ester en saben encara, tot i que segur que son capaces de fer-ne si en tenen la recepta. Van portar dos pastissos, un de cada una; i mistela i vi ranci. Hi havia aniversaris  per celebrar, sempre hi ha alguna cosa per celebrar al club. Però les llaminadures van esperar damunt la taula, fins que va acabar el debat sobre Els romàntics

Gairebé ni ens havíem assegut encara quan el Joan es va llançar. Ho tenia molt clar, per a ell l'obra de  Mishra és una gran metàfora per explicar-nos els xocs inevitables entre dues cultures que, vulguem o no, una és la colonitzant i l'altra la colonitzada. Des d'occident arriben a l'Índia els descendents dels colonitzadors, hi arriben com si volguessin expiar certes "culpes". Busquen les arrels profundes i sinceres de l'ésser humà  i la seva espiritualitat original, Mentre, el país pugna, d'alguna manera, contra el seu passat. Els cal "modernitzar-se". Però,  quan les tradicions estan tan arrelades la resistència al canvi és molt gran.

Tothom destaca les magnífiques descripcions. Dels espais més que de les persones, apunta algú. Dels personatges tenim la sensació que en sabem ben poc, en la majoria d'ocasions només s'apunten alguns trets. L'Enric s'enganxa en aquest punt per constatar la bellesa literària dels passatges descriptius. Diu, però, que el que hem llegit és molt més que un llibre de descripcions . El protagonista, de qui s'escriu el nom una sola vegada en tota la novel·la, és una persona jove i ingènua que intenta veure i entendre el món. Està constantment a l'expectativa. El que fa és mirar; i ens transmet aquesta mirada d'una manera neta, sense passar-la pel tamís de cap anàlisi, sense jutjar res. Amb un absolut respecte cap als altres, constantment, quan no entén, comenta: li hagués preguntat, però no ho vaig fer. Un respecte minuciós, gairebé objectiu.  Es tracta, en definitiva, d'una història narrada amb molta dignitat.


Els romàntics és una història aparentment nímia, diu l'Akane, que ens acosta al conflicte entre la colonització i la descolonització. Un noi introvertit, tancat en els llibres, que mira cap a fora de tant en tant, per tornar-se a endinsar en la lletra escrita. Llegeix en la llengua dels colonitzadors. Llegeix Flaubert però no l'entén. Mira cap a occident a través d'alguns personatges, escolta la seva música, li agrada, però no si pot identificar. Mira cap als “seus”: el lider universitari, el pare.. i tampoc s'hi identifica. Quan un país ha estat envaït políticament i culturalment, què en queda de la cultura pròpia? Té cultura pròpia? 

La Mercè, possiblement -diu- per un tendència personal més abocada al romanticisme, vol destacar la història d'amor, bàsica a l'obra. La idealització de la descoberta. Els efectes de les decepcions. El protagonista s'ha enamorat d'una dona occidental, d'algú que buscava a l'Índia  la manera d'omplir les pròpies mancances. I com a bona occidental, de la mateixa manera que “pren” “abandona”. Per a ell la decepció és tan profunda que durant anys no tornarà a enamorar-se.

Però no són lectures diferents, tot això hi és en el llibre i la gran història d'amor no fa altra cosa que remarcar el conflicte colonització- descolonització. La immersió en identitats que no són pròpies, les decepcions i la necessitat, difícil, d'enfrontar-s'hi i retrobar-se.

Podria ser que el llibre fos també un viatge. Un viatge que ens passeja per un país que els turistes no poden veure d'una altra manera que “un planter exòtic d'analfabetisme, pobresa i religió”. Un país, amb les seves desolacions i les seves belleses que, des de lluny, mai no podrem entendre. Un país en dificultats per comprendre's a sí mateix després que masses imposicions forasteres l'hagin impregnat. Un viatge també de maduresa personal, de fer-se gran a partir de mirar, escoltar, enamorar-se, il·lusionar-se, decebre's, entendre i, un cop s'ha entès, allunyar-se de tot plegat per començar de nou en solitari.  El protagonista d'aquest viatge és el protagonista del llibre, el narrador quasi sense nom. El protagonista d'aquest viatge és, en paral·lel, metafòricament, un país anomenat Índia.



3 comentaris:

  1. Samar es diu el protagonista. Jo vaig tenir una alumna Samara, i em va explicar que era el nom d'una Verge gitana.

    :) Preciós el text, com sempre.

    ResponElimina
  2. M'agrada seguir-vos només per poder llegir els comentaris de la Magda. M'ho vaig passar molt bé llegint "Els romàntics". Molts petons. Imma

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada mirar el bloc i trobar que encara hi ets, Imma. Orgull de club que una dona com tu no ens hagi "abandonat" malgrat la distància.

      Elimina