Per ser empíric s'atribueix la capacitat d'explicar de manera convincent i total l'Univers i els seus elements. Aquest manera científica, tal com està concebuda en la nostra societat, no pot donar compte de tot allò que es refereix a la persona. Doncs bé, tot allò que no pot ser reduït a element mesurables, el que equival a dir tot allò pròpiament humà i no instrumentalizable, necessita d'altres maneres que puguin explicar-ho. Tot el que a grans trets anomenem "cultura" necessita d'una explicació que vagi més enllà del científic. Per això van sorgir en els albors de la humanitat els mites i no per altra raó continuen avui amb força les narracions. Per això la gent inventa històries, o més aviat, les històries inventen gent que inventen històries. Els mites originaris parlen de la creació del món i de com l'home es va instal · lar a la terra i com ha arribat a l'estat present de la societat. La filosofia, en el més ampli sentit, parla de les raons de l'ètica, de la política o de l'art. La literatura intenta explicar el món als lectors, les raons dels canvis històrics; reflecteix també la imatge que circula d'una determinada societat. La literatura conté, sota l'embolcall de la ficció, els valors de cada societat en cada època. Hi ha una necessitat de ficcions perquè les persones necessitem que ens expliquin un món tantes vegades caòtic i despullat de sentit. Les narracions sustenten tota cultura i li donen sentit, creen de manera inconscient l'entramat afectiu i psicològic que permet que els individus d'una societat es mantinguin units al llarg de la història.
Chinua Achebe
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada