Propera trobada:

foto de Les Borges del Camp: Tere Balañá.

Propera trobada: .... dijous 23 de desembre a dos quarts de vuit del vespre
Comentarem: El pes de la papallona d'Erri de Luca

dimecres, 22 de desembre de 2010

Més sobre "La Mare"

Algunes coses més sobre “La Mare” ...


...i jo, que no vaig poder participar a la trobada, no resisteixo la temptació de dir la meva.

Per mi el llibre, massa llarg i reiteratiu, no és merament un pamflet pro- comunista, ni ens parla només de la condició dels obrers i de les dones a la Rússia dels Tsars, ens parla també, i potser sobretot, de vida, de soledat, de sentiments, d’esperances, de lluita, de renúncia, de fanatisme i ens situa molt clarament en un moment històric d’un lloc concret.

Per mi “la mare” descobreix sobretot l’esperança i a través d’ella a sí mateixa. I què hi ha més bonic que l’esperança quan es viu en un món ple d’abusos de poder, de misèries, d’ignorància, d’acceptació de patiments, de viure per viure, de por... ? De por (extraordinàriament ben explicat al principi de la novel•la) fins i tot al canvi, a la gent de fora que porta alguna possibilitat d’una vida diferent.
La vida dels obrers a la Rússia anterior a la revolució és molt dura, però és previsible, és la que coneixen, i els explotats temen el canvi, desconfien.

I és que l’esperança no es sovint, per tots plegats, allò que ens permet tirar endavant en els moments difícils?

I és que, tots plegats, sovint, no renunciem a allò que volem o creiem por pura por de perdre allò que tenim?

Per mi la novel•la ens parla també de l’amistat i el vincle (o potser hauria de dir la comunió) que es generen a partir d’una lluita comú, que sovint està per sobre de formes de ser i de viure i naturalment de classes socials.

I qui no s’ha sentit molt a prop d’aquells que creuen i lluiten per una causa comú.

Pel que explica la Magda ( o pel que jo entenc del que explica la Magda) en el debat parlàveu des de perspectives molt diferents, massa diferents m’atreviria a dir: per una banda la dels que havien cregut en el comunisme i havien lluitat per les llibertats i els gran ideals i per un altre la dels que tot això tant abstracte els queda molt lluny i estan més acostumats a la defensa de drets o interessos concrets. La dels que, per la seva formació cristiana gravada al còrtex (possiblement reconvertida al socialisme com la mare), entenen la renúncia per aconseguir els objectius i la dels qui, més descreguts, pensen més en drets que en llibertats i fugen esporuguits de la paraula compromís o sacrifici. Segurament és una qüestió sobretot generacional, però també ideològica. I això, per mi, és una de les grandeses de la bona literatura, que a cadascú de nosaltres ens parla de coses diferents i possiblement de manera diferent en funció de les nostres vivències i del nostre moment vital.

2 comentaris:

  1. Una bona reflexió. M'ha arribat al còrtex, ple de formació cristiana reconvertida al socialisme, i ara em sento una mica més en comunió amb totes vosaltres, persones dones i persones homes del club. De totes les que creiem i lluitem per la causa de la lectura que ennobleix les nostres ànimes i encara que no ho sapigueu ens fa professar una fe comuna que ens portarà a la consecució de l'home nou, i de la dona encara una mica millor.

    ResponElimina
  2. Encara estic amb el Gorki i aquesta "madre coraje" em desperta admiració.
    Estic d'acord amb la Magda respecte a que la lectura ennobleix les nostres ànimes, tot i que jo encara he de llegir molt per arribar a ser una noble com Déu mana, jijijijijijiji.

    ResponElimina