Propera trobada:

foto de Les Borges del Camp: Tere Balañá.

Propera trobada: .... dijous 23 de desembre a dos quarts de vuit del vespre
Comentarem: El pes de la papallona d'Erri de Luca

dissabte, 20 de novembre de 2010

Diari d'un boig i altres relats


Be, després de la sessió del dimecres passat, em toca parlar una mica del llibre de Lu Xun. Els primers comentaris van ser de desconcert i d'angúnia davant la lectura del "Diari d'un boig". Algú deia que es feia llarga la descripció de la bogeria, que era repetitiva. Que no obstant, el tema estava molt ben descrit, es va veient la obsessió.
Per a trobar la dimensió de l'obra calia haver llegit, a més del pròleg del traductor, que situa l'autor en el seu context, el primer conte, que es diu "Pròleg a la primera edició de Crit de combat", on Lu Xun fa una declaració de principis sobre la seva obra literària. L'exemple de la casa de ferro, on la gent està tancada i dormint, i si se'ls desperta patiran inútilment, perquè no poden sortir. I l'amic que li diu que potser alguns, si estan desperts, poden buscar la manera de salvar-se. Això és el que vol fer Lu Xun amb les seves narracions. (I amb els seus escrits, recordeu que va escriure molt, assaig sobretot).
A "Diari d'un boig" l'autor utilitza dos formes d'escriure: la introducció, en cursiva, que està escrit en llengua clàssica, i el diari, escrit en llengua moderna. Si es llegeix com el que sembla que és, el diari d'un boig, la lectura se'ns fa desagradable, potser anguniosa, però no deixa indiferent. Si es llegeix amb la dimensió que volia donar-li l'autor, és també un sotrac de consciències, buscar la manera de despertar la gent de dins de la casa de ferro per veure si en poden sortir.
L'altra lectura que podem fer del "Diari d'un boig" consisteix en creure que el que tothom considera un boig en realitat no ho està, que se n'adona de que la societat on viu és una societat que no evoluciona, que està ancorada en costums antics dels que no se'n pot despendre, que el menjar carn humana és la metàfora de que s'està en una societat retrògrada on no hi ha possibilitat de deixar el "salvatgisme", i tothom menja carn humana, tothom es manté en els costums ancestrals que impedeixen arribar al progrés social. És un conte metafòric i cruel, on el sotrac que vol provocar Lu Xun realment el provoca, tant si es llegeix de forma literal com si no. El conte tanca amb una imatge d'esperança: "Es possible que encara quedin nens que no hagin menjat carn humana?. Salveu les criatures..." Les noves generacions canviaràn la visió ancestral i caduca de la Xina.

1 comentari: