Napalm al cor de Pol Guasch

 

La portada del llibre Napalm al cor és el quadre de Dante i Virgili a l’infern, del pintor francès William Adolphe Bouguereau. La pintura mostra una escena de La divina comèdia en la qual Dant i Virgili observen un espectacle esgarrifós: un home nu, Gianni Schicchi, està clavant les seves dents al coll de Capocchio, un heretge alquimista el qual ha usurpat la identitat d’un mort. Capocchio es retorça de dolor davant l’atac violent del seu depredador. Això és l’infern!

La novel·la de Pol Guasch, un autor brillantíssim de vint-i-tres anys, recrea amb minuciositat unes imatges que es gronxen dalt d’un fil esperant per ser interpretades. Imatges que esdevenen esquitxos per donar-nos a conèixer la família, l’ambient, la natura, els sentiments. Imatges com si fossin extretes de les pàgines íntimes del seu diari personal.  En definitiva, imatges d’un retrobament amb ell mateix a través de la funció poètica del llenguatge.

L’autor situa els seus personatges en un ambient devastat, violent, que va en consonància amb la destrucció interior de cadascú. A mesura que avança la narració, també creix el malestar per la situació hostil, per la gent, per la llengua... i ens preguntem si en aquest món de Napalm al cor hi ha bona gent, és a dir, NOMÉS bona gent?

Escrit en primera persona, en Guasch ens endinsa en el seu imaginari personal (que no a tots ens atrau) amb la percepció que no ho diu tot, que el seu llenguatge destil·la emocions contingudes a cada pàgina. El fet que la seva prosa poètica amagui molt més del que deixa entreveure, desconcerta i desorienta. La intenció de l’autor no és situar el lector dins d’un espai i temps concret, ni tampoc pretén que la història sigui versemblant o no. No ens ha d’inquietar no saber què ha passat en aquest món les circumstàncies del qual han portat a la implantació d’un règim militar, els caps rapats que han limitat la llibertat dels seus habitants. Les el·lipsis les podem completar amb la nostra imaginació.

Sota el text hi trobem un subtext en què es mostra la problemàtica permanent del protagonista respecte l’amant, la relació amb la mare, amb el pare, l’avi...  que el condueix a unes pèrdues més enllà de la mort. En aquest món de paraules no explícites, tothom està sol. Una solitud que porta al silenci, i un silenci que porta de nou a la solitud. El silenci de la mare, de la gent que es troba pel camí, del pare, del Boris.  “Tenir coses a dir és molt difícil” –diu l’avi.

Molts passatges de Napalm al cor tenen un pronunciat regust de Mercè Rodoreda. Les frases curtes, repetitives com en Viatges i flors, el retorn de l’adolescent en Quanta, quanta guerra, la natura i la mort de l’avi en La meva Cristina. La guerra i el dolor de la postguerra en La mort i la primavera. Pinzellades d’una particular distopia com les d’en Pedrolo, la terra que tot ho colga d’Espriu o l’anul·lació del cos en el poema La fàbrica de Miquel Martí Pol. Com l’autor ha dit en una entrevista al Diari de Tarragona, el seu gaudi no ha estat tant en els temes o en les idees sinó en la forma d’escriure, en la forma estètica.  

Si en la primera part, ens descriu un ambient cruel, angoixant, de sexe violent, de relacions agres... de destrucció en definitiva, en la segona part la destrucció dona pas a la construcció. El protagonista, juntament amb en Boris, emprèn un viatge que el durà a retrobar-se amb ell mateix. Gairebé a la fi del viatge, podrà  desprendre’s de la seva mare (físicament o emocionalment). La mare, sempre present, viva o morta, representa el lligam amb la terra i amb la llengua. Amb la mateixa mirada intensa de Dant i Virgili de Bouguereau, la mare observa i condemna la seva homosexualitat.  En aquest camí de desarrelament, en Boris desapareix (físicament o emocionalment, també?). Qui sap si ha trobat el camí marcat en aquell mapa que ha retingut des que era adolescent.

“Deixar enrere el món d’ahir havia estat el més fàcil. I enmig de tants perills, encara en quedava una cosa: jo?”

Un final obert que no s’explica amb paraules perquè en el món en què vivim no se sap res del cert.