 |
| foto de: http://www.cdmae.cat/ca/guia-espriu-gent-de-sinera |
El dia 27 de novembre ens vam trobar al Teatre Bartrina uns quants clubs de lectura de Reus i la seva comarca per parlar d'Espriu. Bé, per parlar de Ronda de Mort a Sinera, que també ho vam fer, però sobretot per parlar de Salvador Espriu.
Asseguts còmodament al pati de butaques, una taula amb tres persones presidia l'escena. El regidor de Cultura de Reus; el Josep Murgades, filòleg i Núria Santamaria, editora del llibre que vam llegir i experta en l'obra d'Espriu. Murgades va presentar a l'editora, companya seva a la redacció d'Els Marges.
Núria Santamaria, ens va introduir en el
món d'aquest autor, les maneres que té Espriu de veure i de mirar la vida i la
mort. Ens va explicar com la seva obra ha sabut trobar noves maneres
d’expressar-se i de reflectir els grans conflictes de la societat
occidental i de la condició humana.
Sobre Ronda de mort a Sinera va
comentar que era una obra original, complexa fins a l’extrem, amb
registres molt variats, ja que incorpora narracions, entremesos,
poemes, peces teatrals, romanços, escenes visuals...
Va anar desgranant cada una d'aquestes
formes, donant referències, buscant similituds en la literatura de
l'època, parlant de tècniques teatrals i de la feina feta per
Ricard Salvat.
Enric
Ara continua la Magda:
I se'ns va passar l'estona embadalits per tantes i tantes coses que només en una petita part, molt petita, havíem pogut intuir.
No va ser doncs una trobada per parlar, prou que la Núria Santamaria demanava que aportéssim idees, però, qui s'atreveix davant de tanta erudició? Va parlar gent d'altres clubs que també en sabien molt de l'Espriu. L'Enric, quan la Nuria li va acostar el micròfon, va haver d'explicar perquè l'obra l'havia emocionat: l'havia fet retornar al goig que va sentir quan va veure la representació (1969!) i va dir amb quina mestria Ricard Salvat havia estat capaç d'acostar-lo, d'acostar-nos, a l'obra de l'Espriu, al món de l'Espriu.
Finalment el Joan va aixecar-se per donar les gràcies a la ponent per tantes i tantes aportacions, nosaltres, va dir, generalment llegim llibres més senzills. Però havia valgut la pena llegir i gaudir de Roda de Mort a Sinera, fins i tot sense haver-la entesa, i descobrir, gràcies a aquella trobada, molt del que tenia amagat.
Enric
Ara continua la Magda:
I se'ns va passar l'estona embadalits per tantes i tantes coses que només en una petita part, molt petita, havíem pogut intuir.
No va ser doncs una trobada per parlar, prou que la Núria Santamaria demanava que aportéssim idees, però, qui s'atreveix davant de tanta erudició? Va parlar gent d'altres clubs que també en sabien molt de l'Espriu. L'Enric, quan la Nuria li va acostar el micròfon, va haver d'explicar perquè l'obra l'havia emocionat: l'havia fet retornar al goig que va sentir quan va veure la representació (1969!) i va dir amb quina mestria Ricard Salvat havia estat capaç d'acostar-lo, d'acostar-nos, a l'obra de l'Espriu, al món de l'Espriu.
Finalment el Joan va aixecar-se per donar les gràcies a la ponent per tantes i tantes aportacions, nosaltres, va dir, generalment llegim llibres més senzills. Però havia valgut la pena llegir i gaudir de Roda de Mort a Sinera, fins i tot sense haver-la entesa, i descobrir, gràcies a aquella trobada, molt del que tenia amagat.
Qué guai!
ResponElimina